"Gitana"

Un relat de: montserrat tafalla rigol
Guapo, atlètic, gaudint d'una excel•lent salut i amb una libido molt acusada. Va amb la seva moto, una harley davidson a cent per hora per una carretera de segon ordre, però, amb bona visibilitat malgrat ser ja el capvespre; va pensant amb la Clara, una noia exuberant que l'està esperant a casa seva i amb qui es promet una nit de sexe esbogerrat . De reflexos ràpids, just aconsegueix fer una finta per no atropellar a una noieta que travessava la carretera sense mirar. Quan l'ha sobrepassat mira pel retrovisor i veu que ha caigut a terra i està immòbil. Pensa amb la Clara i pensa en la nena. La nena... la nena no s'aixeca.
Mira que no vingui ningú i fa un gir tornant enrere parant al voral al costat d'on jeu la nena en mig de la calçada. La toca amb compte i nota que respira. Es posa dret protegint-la amb el seu cos, per si venen altres vehicles i telefona amb el mòbil a la policia i a urgències. Sap els maldecaps que aquesta situació li pot comportar i els assumeix. La imatge de la Clara ha desaparegut del seu pensament. Es mira la nena; està clar que és d'etnia gitana, deu tenir uns vuit anys, però - d'on ve i a on viu?-.
Arriba la policia i l'ambulància al mateix temps. Fan els tràmits necessaris i per sort només li diuen que s'ha de presentar a comissaria per omplir els formularis. Pregunta als sanitaris on la porten, més per curiositat que per tenir intenció d'anar a veure-la.
En sortir de la comissaria ja fosc, dona per perduda la cita amb la Clara, però, tot i així li truca. No rep resposta i no insisteix. Està en un petit poblet, sense rés a fer immediatament. Com que és massa tard es queda a sopar i a dormir a una fonda. En acabat de sopar va a donar una volta. Està capficat pensant que potsser s'hauria d'haver quedat a l'hospital per saber com evolucionava l'estat de la gitaneta, tot i que ha telefonat i una infermera li ha dit que està fora de perill.
És nit de lluna plena i ha anat caminant fins a arribar als afores del poble. La nit és clara i te un encant especial per a ell, amant com és de la natura. S'atura, fa una aspiració lenta i profunda. L'aire que li entra pels narius és ple d'aromes de la floresta. Quan obre els ulls es sobresalta: una gitana vella se l'està mirant de fit a fit a un pam de la seva cara. És lletja com un pecat, amb una cicatriu que li parteix el nas, molt vella i arrugada; els ulls li brillant reflectint la claror de la lluna.
- ere un buen paio - li diu. Ell no reacciona, el cansament acumulat i l'estrés patit li estan passant factura.
- tu ere un buen paio i jo zoy agradesia - ell continua immòbil, la intensitat de la mirada de la dona el té immobilitzat.
- azi que. .. vihila la zerpiente mi niño, vihila la zerpiente . . .
Quant reacciona, la gitana ja no hi és. Està impresionat a desgrat, doncs, es té per una persona amb gran domini de les emocions.
A l'endemà torna cap a casa després d'esmorzar. Tornant, al sortir d'un túnel, es troba amb el cartell que l'avisa de curva pronunciada. La calçada és prou ampla com per que hi passin dos camions folgadament, però, li ve al cap la frase de la gitana: "vihila la zerpiente". Més per instint que per raonament es posa a l'extrem a tocar el voral just al mateix moment en que un camió passa envaint els seu carril a mitja curva.
L'aire absorbent que segueix al camió li desestabilitza la moto i cau en mig de la calçada. S'aixeca desorientat prenent consciència que l'avis de la gitana li ha salvat la vida.
A mig camí cap a casa, veu un campament gitano i vesllumbra a la gitaneta a la que quasi va atropellar. Entre pel camí que mena al campament i aparca la moto al costat d'un grup de gitanets cridaners. Les mares en sentir la cridòria surten a veure que passa i enseguida es veu envoltat per gitanes de totes les edats que se li apropen i el palpen encuriosides. No és normal que un paio s'aventuri a entrar al campament. S'identifica com la persona que va avisar a l'ambulància callant el fet que ell en va ser la causa involuntària de l'accident i demana per la vella gitana que el va avisar, li vol donar les gràcies.
- Tenia una cicatriz en medio de la nariz. - Les gitanes es miren les unes a les altres i una diu:
- Esa es la agüela Rosario.
- Quisisera darle las gràcias, pues ella me avisó de las curvas i pude esquivar a un camión.
La gitana més gran del grup li diu:
- Pero mi arma, si la agüela Rosario està muerta i enterrá.

Comentaris

  • Bonic relat[Ofensiu]
    Escandalós | 29-04-2012

    Bonic relat, Montserrat! D'aquells que et fan sentir bé! Quina idea més acollidora pensar que la bondat pot travessar la frontera de la mort.

  • gitanos[Ofensiu]
    Onofre | 05-10-2011 | Valoració: 10

    "No és normal que un paio s'aventuri a entrar al campament. "
    No, no ho és. Però quan hi ets ben be que si està, sobretot si és a Perpinyà.
    http://relatsencatala.cat/relat/una-nit-a-perpinya/1033769

    Molt interessant el relat.

  • Els fantasmes també ajuden[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-09-2011 | Valoració: 10

    Encara que no ho sapiguem els fantasmes també ens poden ajudar. És una espècie de conexió estranya que vola per aquí dalt i que de tant en tant baixa i pam!, ens ajuda. Has escrit un relat que atrapa des de bon principi, que es llegeix amb atracció i amb un llenguatge molt divertit. Sorpresa final que em fa dir el que he dit al principi i que dóna al relat una sorpresa molt atractiva. M'ha agradat molt i molt Montserrat! Una abraçada.

    aleix

  • M'ha agradat molt[Ofensiu]
    Núria Niubó | 15-09-2011

    Trobo molt original la historia que ens relates, a més té un rerafons molt bonic i un bon missatge.
    També ho és el fet de que ens deixes palès que dues comunitats, com l'ètnia gitana i "els moteros" tenen també valors molt humans.

    Gràcies per tot Montserrat,
    Una abraçada,
    Núria

  • Hola Montserrat[Ofensiu]
    allan lee | 15-09-2011

    és una història bonica i molt ben narrada. M'ha agradat molt, sobretot perquè és un relat de bones persones i ànimes bondadoses. La teva manera d'escriure, sense artificis, natural i interessant, fa que sigui un conte molt especial. Una abraçada

    a

  • una història...[Ofensiu]
    joandemataro | 15-09-2011 | Valoració: 10

    molt ben trenada, amb un aire de misteri que fa que sigui llegida fins el final, el qual alhora sorpèn

    felicitats montserrat

    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat tafalla rigol

montserrat tafalla rigol

23 Relats

147 Comentaris

33330 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
soc una persona normal, no em pregunteu que és la normalitat, no sabria respondre
Vaig anar a l'escola fins als 12 anys, desprès m'he hagut d'espabilar sola.

el meu correu és mtafallarigol@gmail.com

aviso a qui tingui el mal pensament d'escriure'm: soc molt irregular en les estades davant l'ordinador. Quan m'agafa el rampell, el tapo amb un crespó negre durant uns quant dies i m'oxigeno passejant amb la gosseta pel Berguedà.

A qui em llegeixi li demano que no em valori.