"Gitana"

Guapo, atlètic, gaudint d'una excel•lent salut i amb una libido molt acusada. Va amb la seva moto, una harley davidson a cent per hora per una carretera de segon ordre, però, amb bona visibilitat malgrat ser ja el capvespre; va pensant amb la Clara, una noia exuberant que l'està esperant a casa seva i amb qui es promet una nit de sexe esbogerrat . De reflexos ràpids, just aconsegueix fer una finta per no atropellar a una noieta que travessava la carretera sense mirar. Quan l'ha sobrepassat mira pel retrovisor i veu que ha caigut a terra i està immòbil. Pensa amb la Clara i pensa en la nena. La nena... la nena no s'aixeca.
Mira que no vingui ningú i fa un gir tornant enrere parant al voral al costat d'on jeu la nena en mig de la calçada. La toca amb compte i nota que respira. Es posa dret protegint-la amb el seu cos, per si venen altres vehicles i telefona amb el mòbil a la policia i a urgències. Sap els maldecaps que aquesta situació li pot comportar i els assumeix. La imatge de la Clara ha desaparegut del seu pensament. Es mira la nena; està clar que és d'etnia gitana, deu tenir uns vuit anys, però - d'on ve i a on viu?-.
Arriba la policia i l'ambulància al mateix temps. Fan els tràmits necessaris i per sort només li diuen que s'ha de presentar a comissaria per omplir els formularis. Pregunta als sanitaris on la porten, més per curiositat que per tenir intenció d'anar a veure-la.
En sortir de la comissaria ja fosc, dona per perduda la cita amb la Clara, però, tot i així li truca. No rep resposta i no insisteix. Està en un petit poblet, sense rés a fer immediatament. Com que és massa tard es queda a sopar i a dormir a una fonda. En acabat de sopar va a donar una volta. Està capficat pensant que potsser s'hauria d'haver quedat a l'hospital per saber com evolucionava l'estat de la gitaneta, tot i que ha telefonat i una infermera li ha dit que està fora de perill.
És nit de lluna plena i ha anat caminant fins a arribar als afores del poble. La nit és clara i te un encant especial per a ell, amant com és de la natura. S'atura, fa una aspiració lenta i profunda. L'aire que li entra pels narius és ple d'aromes de la floresta. Quan obre els ulls es sobresalta: una gitana vella se l'està mirant de fit a fit a un pam de la seva cara. És lletja com un pecat, amb una cicatriu que li parteix el nas, molt vella i arrugada; els ulls li brillant reflectint la claror de la lluna.
- ere un buen paio - li diu. Ell no reacciona, el cansament acumulat i l'estrés patit li estan passant factura.
- tu ere un buen paio i jo zoy agradesia - ell continua immòbil, la intensitat de la mirada de la dona el té immobilitzat.
- azi que. .. vihila la zerpiente mi niño, vihila la zerpiente . . .
Quant reacciona, la gitana ja no hi és. Està impresionat a desgrat, doncs, es té per una persona amb gran domini de les emocions.
A l'endemà torna cap a casa després d'esmorzar. Tornant, al sortir d'un túnel, es troba amb el cartell que l'avisa de curva pronunciada. La calçada és prou ampla com per que hi passin dos camions folgadament, però, li ve al cap la frase de la gitana: "vihila la zerpiente". Més per instint que per raonament es posa a l'extrem a tocar el voral just al mateix moment en que un camió passa envaint els seu carril a mitja curva.
L'aire absorbent que segueix al camió li desestabilitza la moto i cau en mig de la calçada. S'aixeca desorientat prenent consciència que l'avis de la gitana li ha salvat la vida.
A mig camí cap a casa, veu un campament gitano i vesllumbra a la gitaneta a la que quasi va atropellar. Entre pel camí que mena al campament i aparca la moto al costat d'un grup de gitanets cridaners. Les mares en sentir la cridòria surten a veure que passa i enseguida es veu envoltat per gitanes de totes les edats que se li apropen i el palpen encuriosides. No és normal que un paio s'aventuri a entrar al campament. S'identifica com la persona que va avisar a l'ambulància callant el fet que ell en va ser la causa involuntària de l'accident i demana per la vella gitana que el va avisar, li vol donar les gràcies.
- Tenia una cicatriz en medio de la nariz. - Les gitanes es miren les unes a les altres i una diu:
- Esa es la agüela Rosario.
- Quisisera darle las gràcias, pues ella me avisó de las curvas i pude esquivar a un camión.
La gitana més gran del grup li diu:
- Pero mi arma, si la agüela Rosario està muerta i enterrá.