un orgasme?, que és un orgasme?

Un relat de: montserrat tafalla rigol
La Manuela va cap a l'estable a buscar un cossi per la roba i en passar pel costat del paller entreveu un llibre al terra, obert i cap per avall.
. . . l’orgasme fou tan intens que li semblà que explotaven a l’uníson i es convertien en una nova la qual . . .
La Manuela no pot contenir les llàgrimes a mida que va llegint; el record del seu marit difunt és molt viu. Recorda com va saber vèncer la vergonya d’ella amb comprensió i tendresa. Vergonya de verge ignorant. Va saber despertar la seva libido i portar-la al cel de les sensacions. Era tant apassionat, tant . . . i també tant respectuós. Ara refugiada a casa dels sogres defensa la seva solitud contra els intents d’acostament dels xicots del poble, doncs és molt atractiva. Cap home podrà donar-li l’escalf i la protecció que li va donar el seu estimat Francesc. Francesc . . . l’emoció li afluixa les mans i deixa caure les agulles d’estendre

***
_ Qué fas aquí al pallé Manuela?. Quina llauna !, la mare m’ha prohibit sortir fins que no estengui tota la roba. Fes-me un favor cunyadeta bonica, estent-la tu i podré anar-me’n amb el meu xicot, au vaaa . . . !, mentres tu reculls la roba seca jo et recullo les agulles . . .que . . .
. . . l’orgasme fou tan intens que li semblà que explotaven a l’uníson i es convertien en una nova la qual . . .
_ bon lloc per deixar el llibre el Tommy, mira que si el troba l’obsés del Fulgenci en farà festa grossa, segur. Sempre ens està espiant, no m’estranya que tot sovint torni amb un ull blau. Ui!, com pesa, ja l’agafaré després, . . . a veure on el deixo . . .
***
. . . l’orgasme fou tan intens que li semblà que explotaven a l’uníson i es convertien en una nova la qual . . .
_ hòstia! . . ., com em dic Fulgenci que quan era jove no hi havia aquests llibres . . .hòstia, hòstia hòstia!!! . . . Oooooh, Bufff!!! Oh..... oh.... m m m . . . mmm . . . m m m . . . aaaahhhh !!! . . . hòstia, em crida l’amo. . .ja –vaig a-mo Pe-ra, ja vaig . . . ¡¡¡uf¡¡¡ . . .
***
_ Fulgenciiiii !!! ¡que fas que no em portes la pala, on t’has fotut? ... collons!
Encara arribarem tard a sopar i la dona em fotrà bronca ! (és l'únic que sap fer bé la Lola). Encara l’hauré d’anar a buscar jo la maleïda pala . . .
. . . l’orgasme fou tan intens que li semblà que explotaven a l’uníson i es convertien en una nova la qual . . .
_ vaja, ves per on, d’on ha sortit aixó, segur que és el llibre que buscava el xicot de la Pauleta . . . espero que aquesta no m’hagi sortir igual que la seva mare, no. . . la Paula està massa plena de vida. Millor pel que es casi amb ella. Com a mínim no serà un frustrat com jo.
***

_ ¡¡¡ ES POT SABER QUAN PENSEU VENIR A SOPAR ???. . .
. . . l’orgasme fou tan intens que li semblà que explotaven a l’uníson i es convertien en una nova la qual . . .
_ ¿però, qué és aquesta marranada. . . ?, com en son de porcs els homes!!!. segur que és del Tommy dels nassos. I aquest em ronda la nena?... Sembla tonto, sempre rient, no té gens de seny ni cap penediment per les bromes pesades que fa. Li diré al Pera que li canti les quaranta. I la nena rient-li les gracietes. Aquest xicotot és un miratge per la Pauleta, espero que li passi aviat. Als 16 anys i amb el cap ple de pardals . . .

***
. . l’or g a s me fo u tan in tens que li semm bllllllllla que e . . .
_ que és un orgasme?
_ doncs . . . això, un orgasme
_ aquest llibre és molt avorrit. Va anem a caçar mosques, he trobat una granota molt “guai” i diu la Manuela que s’alimenten de mosques.
Els dos marrecs surten del paller espolsant-se restes de palla dels pantalons curts i apreten a córrer oblidant-se del llibre.

***
. . . lauqalavonanuneneitrevnocseinosínu’lamevàtolpxeeuqàlbmeileuqsnetninatuofemsagro’l . . .
_ beeeee. . . beeeee . . .
¡¡¡ . . . !!!,
¿ . . . ?,
¿¿¿ nyam???
. . ., nyam, nyam, nyam. . .
_ beeeeeeeeee. . .

Comentaris

  • molt bo i divertit montserrat...[Ofensiu]
    joandemataro | 22-07-2012 | Valoració: 10

    aquesta manera original de narrar com ha anat passant el llibre de mans i les reaccions de cada un, el final ja és la pera !!!

    gràcies pels teus comentaris i visites als meus poemes
    una abraçada
    joan

  • Atret pel títol[Ofensiu]

    He vingut a aquest conte atret pel títol, de fet és un de molt actual, tot i què sempre és actual el sexe. Bé, per on comence? El conte m'ha agradat força, té tota la ironia de la bona literatura i a més diu coses i descrius personatges versemblants, la veritat és que la xicalla poc sap de sexe i menys encara del que pensem que en sap, fins i tot els majors hem de viure molt per a saber coses que se'ns escapen i això passa perquè com que el sexe és tan "vergonyós" ens amaguem un munt d'experiències que no sabríem si no escoltem als majors i anem desgranant dits d'un lloc i un altre i fem les nostres conjectures.
    De fet l'orgasme en les dones sempre hi és, ja siga pel gaudi vaginal com pel clitorià, el vaginal no és tan intens però tu saps que és tot i que infinit per no arribar a consumar-se mai, també ho és de plaent.
    Els homes donem més importància al gaudi fàl·lic, que és el homòleg del clitorià, però no et penses, que també tenim el vaginal, en aquest cas l'anal, tot i que no és exactament anal, doncs no té lloc en cap banda del cos i és més mental si vols, l'home normalment per no caure en l'angoixa de castració en fixar-lo a l'anus el sublima en l'escriptura, la ciència, la cultura a l'igual que fan les dones més llançades al gaudi clitorià, tot i què no hi ha percentatges d'un i altre. En fi, jo sempre els hi dic a les dones que conec que és normal que una dona tinga pocs sinó cap orgasme clitorià, la veritat és què doneu més importància al gaudi vaginal, a l'orgasme vaginal contràriament a nosaltres els homes.
    No he volgut conquerir la teua intimitat però és un deure, malgrat que costa, Déu que costa! és un deure posar tot al seu lloc i de pas informar, us ho dec a vosaltres les dones per tot el que signifiqueu per mi.

    Una forta abraçada senyora Montserrat i dir-li que gràcies per passar-se per la meua pàgina i espere que siguem escrivint-nos a sovint, si més no en relats en català, per la meua banda jo em passaré de tant en tant per la seua, una abraçada cordial de

    Vicent.

  • Bona pregunta![Ofensiu]
    T. Cargol | 13-08-2011

    No sé, és un antidepressiu eficaç!
    Estàs més amable,...
    T'evita haver de llegir les obres completes de Josep Pla,...
    Busqueu-li aplicacions. Et reconcilia amb la parella,...
    És per grans,...

  • Prosa impactant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-07-2011 | Valoració: 10

    Caram Montserrat, quin relat més punyent,més impactant! M'ha encantat la forma que tens tan sincera d'escriure, tan transparent que sembla que parlis amb la ploma. Els diàlegs són molt bons i l'aire que respira el relat és apropador. Haig de recon'eixer que m'ha cridat l'atenció el títol, però la teva prosa ha superat i ha desvetllat el cervell d'un lector encara adormit avui. Una bonica manera de desvetllar-me. Gràcies per fer-ho i continuaré llegint-te. Una abraçada i fins aviat!

    Aleix

  • llibre i curiositat[Ofensiu]
    ales de foc | 28-07-2011 | Valoració: 10

    Molt divertit!! amb el títol ja m'has enganxat i amb la narrativa i el final molt més. Excel.lent relat.
    salutacions literàries.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat tafalla rigol

montserrat tafalla rigol

23 Relats

147 Comentaris

35812 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
soc una persona normal, no em pregunteu que és la normalitat, no sabria respondre
Vaig anar a l'escola fins als 12 anys, desprès m'he hagut d'espabilar sola.

el meu correu és mtafallarigol@gmail.com

aviso a qui tingui el mal pensament d'escriure'm: soc molt irregular en les estades davant l'ordinador. Quan m'agafa el rampell, el tapo amb un crespó negre durant uns quant dies i m'oxigeno passejant amb la gosseta pel Berguedà.

A qui em llegeixi li demano que no em valori.