com per fiar-se dels amics . . .

Un relat de: montserrat tafalla rigol

Les dones exiten al Pere encara que siguin monges de clausura.
Més d'una vegada ho ha lamentat, doncs, l'evidència incontrolada l'ha posat en més d'una situació compromesa. L'ambient del treball no ajuda, fà de cambrer per pagar-se els estudis. Treballa en un restaurant de la costa i com van les noies vestides, més ben dit, desvestides. Uf ...!!!.

Li han respòs a un currículum en que sol.licitava entrar a una cadena de muntatge, feina més rutinària però també més tranquila i més ben pagada.

Plegant del restaurant es reuneix amb els companys i van a la discoteca. Allà hi ha la Clara, una noia extraordinàriament atractiva que el trasbalsa en gran manera. Sab que es lliberal pel que fa al tema sexual peró, es selectiva, no s'en va amb qualsevol. Ell la desitja, més, no s'atreveix a demanar-li per sortir, tem una negativa. Fins que decidint-se, li parla i sorprès veu que ella mostra interès. Queden per trobar-se al vespre, desprès de l'entrevista pel lloc de treball i anar tots dos al cinema.

Comenta amb el seu amic Joan, que tem que el "problemet" que pateix el faci quedar malament si qui l'entrevista és una dona. L'amic que estudia farmàcia li recomana un producte que el deixarà aplacat i li garanteix que li durarà només el temps suficient per poder, desprès, sortir amb la Clara i gaudir de la trobada.

a l'endemà . . .

- Maleït sies. Qué em vas donar carallot!!!

- Qué passa, que no et va anar bé?

- Bé?, bé?, i tant que va anar bé, l'entrevista bé. Desprès a més de quedar-me inservible de tant fluixa, em va venir una pixera de nassos. Ella va quedar convençuda de que pateixo prostatitis!!!.

("l'amic" Joan es felicita interiorment per la facilitat amb que s'ha deslliurat de la competència)

Comentaris

  • Hobbes[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 07-07-2010 | Valoració: 10

    Deia Hobbes que l'home és un llop per a l'home i de ben segur que aquest amic li ha fet l'ullet irònic per a ficar-lo fora de joc, o és el que tu rumies amb el conte.
    M'ha semblat molt bergant el conte, d'una manera que ens deixa a tots els homes bocabadats, una manera de no fiar-se de cap home, si seguim el conte a peu juntetes.

    Vicent

  • RIVALS[Ofensiu]

    Un ja no es pot confiar ni dels amics, i penso que ni han prou d'aquests individus. Un relat divertit i a l'hora actual, mes aviat un relat d'avui i de sempre. Gràcies Montserrat per llegir tants relats meus. Ja veig que has lligat caps amb el lligam familiar que tenim amb el Joan Gausachs, la Núria Gau i el Uanra, tots tres escriptors de Relats en Català.

  • Una bona manera[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-06-2010

    de treure competidors del davant.
    Un relat molt en la teva línia : desenfadat , divertit, àgil i amè.
    M'agrada molt llegir-te, Montserrat.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat tafalla rigol

montserrat tafalla rigol

23 Relats

147 Comentaris

33174 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
soc una persona normal, no em pregunteu que és la normalitat, no sabria respondre
Vaig anar a l'escola fins als 12 anys, desprès m'he hagut d'espabilar sola.

el meu correu és mtafallarigol@gmail.com

aviso a qui tingui el mal pensament d'escriure'm: soc molt irregular en les estades davant l'ordinador. Quan m'agafa el rampell, el tapo amb un crespó negre durant uns quant dies i m'oxigeno passejant amb la gosseta pel Berguedà.

A qui em llegeixi li demano que no em valori.