Cercador
els meus personatges
Un relat de: montserrat tafalla rigolQuan escric, creo els personatges amb el mateix respecte que se sent per una persona que acabes de conèixer. Després vaig agafant-los confiança. Acabo estimant-los i (ho reconec) sobreprotegint-los.
Els meus personatges es mouen en un espai reduït i no disposen de gaire temps per poder mostrar-se tal com són. Els demano disculpes, doncs, sóc conscient de l'esforç que per ells representa.
Tal vegada arribi un dia en que els pugui donar més llibertat. Ara com ara, no m'atreveixo, tinc por que es perdin en la grissor de l'insubstància.
El meu amor envers ells no em priva de veure que són immadurs i no els convé empendre el vol cap a espais més amplis..
Comentaris
-
...[Ofensiu]Llorenç Garcia | 19-02-2011
A mi el que em passa que de vegades els personatges se m'escolen i acaben cobrant vida pròpia. I de vegades sembla que arriben a l'adolescència i se'm descontrolen. Fan el que volen.
-
Clara Garcia Collado | 18-05-2010
Arriscat, deixal's escapar-se una mica, que no siguin sempre ells, que tinguin canvis d'humor i de pensaments.. canvis repentins de personalitat, aixó avegades m'ajuda!
Doncs si tinc 14 anys, i escric o almenys, intento escriure. m'ha agradat desde sempre, tot i això m'agradaria saver-ne més, m'apassiona expressar els sentiments que tinc vers una persona o molts cops, també crear personatjes i histories sense que tinguin algun que altre significat.Escric en anonim, perque em fa vergonya i o respecte que la gen pugui veure qui soc, tot i aixó si vols tinc l'adreça penjada al mur.
m'agrada mol com escrius, m'anire passan:)
petons desde balaguer:) -
gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]joandemataro | 17-05-2010 | Valoració: 10
molt ben expressat aquest sentiment que tenim quan comencem a donar forma als personatges, els mots....el procés de la creació literària...
en fi ens anem saludant
una abraçada
joan
l´Autor

23 Relats
147 Comentaris
35839 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
soc una persona normal, no em pregunteu que és la normalitat, no sabria respondreVaig anar a l'escola fins als 12 anys, desprès m'he hagut d'espabilar sola.
el meu correu és mtafallarigol@gmail.com
aviso a qui tingui el mal pensament d'escriure'm: soc molt irregular en les estades davant l'ordinador. Quan m'agafa el rampell, el tapo amb un crespó negre durant uns quant dies i m'oxigeno passejant amb la gosseta pel Berguedà.
A qui em llegeixi li demano que no em valori.
Últims relats de l'autor
- tio "cachas", tia bona i el fillet de tots dos
- Les aparences enganyen
- i vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat
- "Gitana"
- Ligue frustrat
- un orgasme?, que és un orgasme?
- PUTA
- “la caputxeta vermella ... o no”
- és covardia o conseqüències d'una educació castradora ?
- com per fiar-se dels amics . . .
- Herbes dels camins
- Repòs
- Ora pro nobis . . .
- homes, vigileu, en quin forat ho fiqueu!
- els meus personatges