Repòs

Un relat de: montserrat tafalla rigol

La terenyina s'esten de banda a banda del sender mig esborrat. La rosada ha cobert els fils de gotetes d'aigua fent la marevella de transformar-la en collars de diminuts diamants. Talment sembla protegir el pas que dona a una petita esplanada obagosa, plena de bardisses, tranquila, on l'aire és quiet i el temps s'atura. És un lloc molt bonic i ferèstec a l'hora.
Un tronc corcat ha caigut arrossegant l'eura que tapava una làpida semi enterrada. Té relleus ornamentals, es nota que ha estat luxosa. Encara s'hi llegeix l'any: 1801.

L'excursionista, un adolescent, està a punt d'avisar als companys i ensenyar-los la seva troballa. Torna a mirar la lápida, un calfred li recorre l'espinada. Deixa volar els seus pensaments. Li sembla que d'un moment a l'altre les despulles s'eixecaràn de la tomba reclamant la pertorbada tranquilitat. S'ho pensa una mica i abandona l'indret sense fer soroll.

No sab perqué el lloc l'ha impresionat, no vol profanar el que s'imagina l'últim refugi d'un gerrer que s'ha guanyat el dret al descans.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat tafalla rigol

montserrat tafalla rigol

23 Relats

147 Comentaris

33334 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
soc una persona normal, no em pregunteu que és la normalitat, no sabria respondre
Vaig anar a l'escola fins als 12 anys, desprès m'he hagut d'espabilar sola.

el meu correu és mtafallarigol@gmail.com

aviso a qui tingui el mal pensament d'escriure'm: soc molt irregular en les estades davant l'ordinador. Quan m'agafa el rampell, el tapo amb un crespó negre durant uns quant dies i m'oxigeno passejant amb la gosseta pel Berguedà.

A qui em llegeixi li demano que no em valori.