GUST A MALVASIA

Un relat de: MariaM
“No tingueu por d’obrir de bat a bat, els vostres cors...” No em recordo com seguia la cançó, però, intuïtivament, hi afegeixo “a l’amor”, per si de cas es presentés. Preparada i sempre a punt, com diuen els llobatons en l’escoltisme.
I, vet aquí, que aquell dia anava de festa, al casament d’una companya de feina. Havia decidit deixar el cotxe i anar amb tren de rodalies; el considerava més segur, sobretot, pel que fa a la tornada que, qui més qui menys, ha begut.
Ho sé, una decisió un pel anacrònica, però, tots tenim dret a equivocar-nos alguna vegada. I, en aquella ocasió, no vaig ser la única. Tan sols pujar al tren, el descobrí. Era un metge de l’equip, el nou i li dèiem l’estirat. Ben bé no sé per què.
Llegia i anava assegut d’esquena on jo em disposava seure, i és el que vaig fer sense dir ni piu. Mentre l’observava em va semblar que duia vestit de casament com jo, que havia optat per un conjunt més formal del que solia. Deixar el cotxe fou un encert, en això coincidíem; del que no en tenia la certesa era que anéssim al mateix casament. L’avantatge del tren sobre el cotxe, és que permet relaxar-se i abandonar les cabòries. I jo ho estava fent.
Els nuvis partien el pastís; sentia el dringar de les copes de cava; havia triat el vi de Malvasia i en sentia el gust als llavis mentre ballava amb “l’estirat” que m’estrenyia entre els seus braços. Em rodava el cap, tal vegada m’havia passat de rosca amb la Malvasia, tan dolceta, encara en sentia el gust i em venien ganes de riure i besar “ l’estirat”. M’hi trobava bé tant a prop seu. Amb els ulls mig tancats, que intentava obrir, entrellucava el seu rostre, força seriós, que no es corresponia amb l’abraçada que m’encerclava. Mentre, el martelleig del meu cap no cessava i el dringar de les copes s’havia esfumat, talment com la xerinola.
A l’oïda hi tenia un xiulet persistent que, de sobte, s’aturà, alhora que obria els ulls i els braços de l’estirat desfeien a poc a poc l’abraçada i començava a donar ordres. Vaig fixar-me en el collaret que duia, i en els seus llavis que desprenien olor a Malvasia.
Mentrestant, intentava animar-me i em deia que havíem tingut un accident, el tren havia descarrilat. Érem a les portes d’Urgències de l’Hospital. No calia patir i em vaig desmaiar.

Comentaris

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-09-2022

    Hola, bona vesprada MariaM: Gràcies per la teua visita i els teus amables comentaris als meus poemes: "Cride l'amor" i "Per a conquistar-te". Solament amb un adjectiu, ja me'ls defineixes: "curiós" i "romàntic".
    Cordialment. I love you.
    Fins a l'altra.

  • Original [Ofensiu]
    Rosa Gubau | 19-09-2022

    Quin relat més original, és va desenvolupant i vas intuint que alguna cosa no va bé, fins que et sorpren el final.

    Molt maco, m'ha agradat.

    Cordialment .

    Rosa.

  • M'agrada!![Ofensiu]
    llpages | 17-09-2022 | Valoració: 10

    Una història tan original com ben escrita. A més, té un punt de suspens que no queda resolt fins al final. Bons ingredients i millor combinació d'aquests, m'ha fet passar una bona estona, aquí hi ha fusta d'una bona narradora !

  • Vi de Malvasia. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-09-2022 | Valoració: 10

    La situació en què estaves amb "l'estirat" era un somni. Quina història que va d'una festa fins a un desmai. No me'l puc creure.
    Molt bon relat, MariaM.
    Abans de dir-te "CORDIALMENT", vull dir-te que a la millor t'interessen els dos últims relats meus. Quan de tens sense llegir-te.

  • Seguretat[Ofensiu]
    Prou bé | 15-09-2022

    Allò que més m'ha cridat l'atenció és com la protagonista se sent segura a les portes d'urgències del seu (?) hospital... Se sent a casa!

    La resta del relat està molt ben trenat i el somni... bé un bell somni!

    AMB total cordialitat