Cercador
Gramàtica interior
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
GRAMÀTICA INTERIOR
Des de fa quaranta anys mossèn Estrip es lleva cada dia a les cinc del matí amb un únic objectiu: pregar, o com diu ell, amb el to col·loquial que tant agrada als feligresos, “fer-la petar amb Déu”. Per aconseguir-ho, assegura el mossèn, només cal estar sol, sol del tot, sense que ningú et destorbi ni res t’entretingui. La solitud, pel mossèn, és l’estat en el qual la veu interior, la que no aflora en cap altre situació, emergeix sense interferències, tal com raja: “la veu que escoltarà Déu”. En solitud, doncs, cada matí parla amb Déu. No parla en veu alta, és clar, no vol que ningú pensi que li falta un bull. A més, tampoc cal. Com repeteix en el sermons, "Déu duu ulleres per llegir els pensaments".
Al vespre, mossèn Estrip fulleja alguna revista de divulgació. La condició de mossèn no l’impedeix, en cap circumstància, alimentar la curiositat i l’interès per l’origen de les coses fruit de les descobertes de la raó, la qual, afirma, “és una eina que ens ha regalat Déu, com deia Sant Tomàs d’Aquino”. A més, el satisfà comprovar que cap teoria científica ni filosòfica, per reeixida que sembli, ha posat mai en quarantena la seva fe. Ara mateix està assegut llegint un documentat article titulat "Ment i llenguatge". De cop i volta abandona la lectura i es queda blanc com una glopada de llet. Acaba de llegir que l’arrel del pensament humà és lingüística. Lingüística! Tremolós, pensa que ell mai ha dominat prou bé l’ortografia catalana: "¡Verge del Remey!, ara enteg perque mai no Em cuntasteu".
Pseudònim
XXX
Des de fa quaranta anys mossèn Estrip es lleva cada dia a les cinc del matí amb un únic objectiu: pregar, o com diu ell, amb el to col·loquial que tant agrada als feligresos, “fer-la petar amb Déu”. Per aconseguir-ho, assegura el mossèn, només cal estar sol, sol del tot, sense que ningú et destorbi ni res t’entretingui. La solitud, pel mossèn, és l’estat en el qual la veu interior, la que no aflora en cap altre situació, emergeix sense interferències, tal com raja: “la veu que escoltarà Déu”. En solitud, doncs, cada matí parla amb Déu. No parla en veu alta, és clar, no vol que ningú pensi que li falta un bull. A més, tampoc cal. Com repeteix en el sermons, "Déu duu ulleres per llegir els pensaments".
Al vespre, mossèn Estrip fulleja alguna revista de divulgació. La condició de mossèn no l’impedeix, en cap circumstància, alimentar la curiositat i l’interès per l’origen de les coses fruit de les descobertes de la raó, la qual, afirma, “és una eina que ens ha regalat Déu, com deia Sant Tomàs d’Aquino”. A més, el satisfà comprovar que cap teoria científica ni filosòfica, per reeixida que sembli, ha posat mai en quarantena la seva fe. Ara mateix està assegut llegint un documentat article titulat "Ment i llenguatge". De cop i volta abandona la lectura i es queda blanc com una glopada de llet. Acaba de llegir que l’arrel del pensament humà és lingüística. Lingüística! Tremolós, pensa que ell mai ha dominat prou bé l’ortografia catalana: "¡Verge del Remey!, ara enteg perque mai no Em cuntasteu".
Pseudònim
XXX
Comentaris
-
Bon final[Ofensiu]Cesca | 20-01-2024
Fresc com una rondalla, original i divertit.
Un final molt ben trobat! (els finals són la meva debilitat)
Enhorabona. Un plaer. Sort!
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 17-01-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!