Gràcies per la clau

que desperta veritats, mostra altres realitats... Aquesta clau que tants cops hem perdut, però que ha tornat a apareixer... sense saber massa cop...

On és ara aquesta clau?

Com anem, he estat llegint allò que escrius i la veritat que m'agradat, fotre canya a tots els nivells es clau per aconseguir despertar ments adormides ( jo tambè he mamat molt extremoduro i valoro molt positivament allò que escriu manolo chinato).
Salut i una abraçada.

perdem la clau ens preocupem, però apareix més tard en el moment més inesperat.
La clau és voler-la trobar.
Un petonet

parlant de poemes de tres retxes, això em passa per xerrar massa ...

Una aferrada

Conxa

Bé, no m'oblido de tu, i volia despedir-me perque no em podre conectar fins d'aqui unes dues o 3 setmanes a causa dels examens!
Dncs res dir-te que et trobare molt a faltar!
Petonassos!

com diria l'Ovidi, la clau que obre tots els panys....
salut!

gracies a tu per haver obert els ulls
per voler obrir-los als altres
per donar sortides
i no aferrar-te
per fer el teu camí
i deixar-ne una estela
per somriure entre llàgrimes
i no aturar-te.

Un petó
Leela

Ho sento instants, però no et penso deixar anar MAI.

Perquè jo crec DE FERM que l'amor trena uns fils invisibles que no es deslliguen MAI, ni per la mort, ni per RES.

m'ha agradat MOLT aquest relat, tan breu i tan substanciós, i tan AUTÈNTIC.

Felicitats Pau, ets sensacional!