GOTES DE ROSADA

Un relat de: brins
GOTES DE ROSADA



Sense tu, amor,
llisquen tristos els núvols,
esdevé fred i fosc el sol,
el cor de l’aigua no batega,
el món es vesteix de dol…

Les meves entranyes, però,
es rebel•len contra el no-res;
recorden arpegis harmoniosos,
acaronen tendres records;
tasten, sota la claror de la nit,
gotes de rosada de dins del cor.

Comentaris

  • molt bonic Pilar[Ofensiu]
    joandemataro | 25-05-2015 | Valoració: 10

    un petonet ben gran, i gràcies pel teu amable i sensible compartir
    joan ;-)

  • Gotes per al camí[Ofensiu]
    franz appa | 12-11-2014

    Desprèn aquest breu poema una serena i reposada tristesa que indaga profundament en el cor.
    La poesia no ens guareix, potser, del dol, però fa que el camí que recorre trobi com a perles les gotes de rosada de les quals ens parles.
    Un goig retrobar-te,

  • Una abraçada[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-10-2014

    molt especial per a tu, Pilar, en aquest dia tan ple de records entranyables.
    Repeteixo: Una molt càlida abraçada.

  • Al cor[Ofensiu]
    Bonhomia | 29-09-2014 | Valoració: 10

    Jo dic que l'amor és difícil tal i com s'entén. Crec en l'amistat, en l'amor de l'amistat.

    Són paraules dolces, tendres, molt expressives, arriben, arriben allí on han d'arribar, profundament.


    Sergi : )

  • Tocada[Ofensiu]
    Materile | 28-09-2014 | Valoració: 10

    Felicitats, estimada Brins! El teu poema desprèn tristor, però al mateix temps una força especial, sempre en positiu.
    És una meravella poder-te llegir, un gran plaer.
    Una abraçada molt forta,
    Materile

  • Un poema...[Ofensiu]
    AVERROIS | 25-09-2014 | Valoració: 10

    ...molt tendre i a la vegada amb una força increible, et felicito.
    Mercés per els teus comentaris.
    Una abraçada.

  • Ben retornada Brins ![Ofensiu]
    Annalls | 23-09-2014 | Valoració: 10

    M'hen alegro molt de llegir-te, de que tornis a ser aquí... Jo també em rebeló contra l'absurd del no res !!!
    Guardo un bri d'esperança d'un sentit, perquè seria tan absurd... robots practicament, si som un cervell conectat a un sistema nerviós. No podem saber-ho, però una continuitast és l'unic que tindria sensatessa .
    Quan algú se'n va el mires, el toques i et dius: On és? On és la persona? El cos si però, i la vida que l'habitava?

    Amb aquesta esperança i un peto et deixò aquest comentari benvolguda Brins!

    Anna

  • Rebel·lió[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-09-2014 | Valoració: 10

    Un poema tan trist com forta a de ser la rebel·lió per a superar la tristor. Ahir es va morir un amic, un bon amic del grup de muntanya i estic molt tocat. Llegir el teu poema però, m'ha relaxat. Ara toca rebel·ar-se i voltar la truita de la vida. Una abraçada.

    Aleix

  • Trist, molt trist[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-09-2014

    però bellíssim poema.
    Hi ha una frase de Tagore que m'agrada molt: Si plores per haver perdut el sol les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.
    Una abraçada MOLT forta, estimada Pilar.

  • Melangia [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 01-09-2014 | Valoració: 10

    Una poesia molt trista, però molt bella pel contrast del buit de l’univers amb la riquesa interior.
    Rep una forta abraçada de Pinya de rosa.

Valoració mitja: 10