Gessamins

Un relat de: deòmises

Gessamins per a tu,
I l'olor de les hores
S'escampa pels afores
Del teu cos nu.

Ben endins només lluu
El teu plor quan el plores
I se m'enduu.

Comentaris

  • gypsy | 20-03-2008 | Valoració: 10

    i l'olor de les hores...
    quanta emoció continguda en aquest breu poema, amb tot el sentit i amb tota la intenció.

    Un plaer, passar pels teus poems!

  • La flaire...[Ofensiu]
    franz appa | 01-03-2008

    ...dels gessamins m'ha arribat amb aquests versos tan breus i tan precisos. nuesa del cos ien contrast amb el plor interior. Perfecte!
    Salutacions,
    franz

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306756 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978