Genissa

La maquinària destructiva, d’aquest hivern moribund, s’engega frenètica. Es veu l’aigua brollar de les roques, solcar corriols i negar prats, com si fossin esponges.
La muntanya sagna, tintant els rius de la vall de colors innombrables. Malgrat tot, aquest hivern magistral, es nega a finar.

La Genissa s’arromanga les faldilles per baixar d’aquell arbre nu, on ha passat aquesta llarga nit paleolítica. No s’ha atrevit a fer-ho fins a la matinada, quan ha marxat el llop famèlic que l’encalçava.
Fa molts dies que camina per aquesta tundra freda, de temps immemorials. No sap res de la roda, ni li cal. Només té les pedres del camí com a úniques companyes.

Més enllà, la Genissa està desitjant travessar l’edat Mitjana. Encara no la coneix, però ja la tem com el gat al aigua. En aquesta fase, tampoc voldrà ni cavall, ni ase ni carruatge. Només vol passar de llarg per aquelles campanyes de guerra, d’un temps de brutalitat innata. Un bastó li farà de suport per no marejar-se.

En arribar a l’edat Moderna, la Genissa, menysprearà els motors que solquen el cel, el mar i la terra. No confia en artilugis que llencen bombes i maten gent enllitada. No li agraden els coets, ni la guerra de les galàxies.

Xino-xano, arribarà al futur, platja indefinida i vaga, on la Genissa aprendrà a estimar l’ànima. Descobrirà l’essència de l’existència, creurà en la bondat de la matèria i comprendrà la física quàntica.
Llavors, serà d’allò més fàcil moure’s per l’espai i comunicar-se. Triar entre tres camins i no escollir l’opció equivocada. Trobarà un altaveu màgic que es farà ressò de la consciencia humana, per a dir als que són capaços d’aturar la guerra, que l’aturin d’una vegada!

Encara que els polítics no es donin per eludits, en aquesta altra matinada, hauran de calçar-se la pau, que és una paraula ben curta i ben maca. Perquè ja torna a ser de nit i la Genissa, busca entre les runes de la guerra, un arbre.