Gats 'versus' Gossos

Un relat de: Montserrat Agulló Batlle
4- Gats versus gossos? Ets consideres més de gats? De gossos?

Sam Gosling, psicòloga de la Universitat de Texas (EUA), ha fet un treball de recerca en que analitza els motius el perquè unes persones so més afins als gats i altres ho son dels gossos. Gent de gossos versus gent de gats?. Son d’alguna manera diferents? Els resultats revelen que l’animal preferit diu molt de la personalitat del seu amo. Segons l’estudi de la Sra. Gosling, les persones més afins als gossos solen ser més extravertides i sociables i les afins als gats son més independents i solitàries.

També hi han persones a qui els hi agraden els dos, altres a qui els hi desagraden profundament tant gats com gossos i d’altres que els hi son indiferents uns i altres.

Jo soc una persona de ‘gats’. Des de sempre m’ha seduït la naturalesa dels felins. Sense voler menystenir als gossos, descriuré algunes de les avantatges que segons el meu parer tenen els gats respecte a aquests. Una de les més significatives i per mi més rellevant és que no ens demostren el seu afecte amb tanta efusivitat. No m’agrada que un gos per saludar-me em salti a sobre com si li anés la vida i em llepi. En que remenés la cua ja en tindria prou. Els gats en tenen prou en fer-te alguna arrambada a les cames, acompanyades sovint de algun miol suau. No son com alguns es pensen indiferents a la teva persona
.
Com més sento bordar a un gos més aprecio el silenci discret dels gats. Només en algunes ocasions normalment de nit, se senten marrameus de gats que no pronostiquen res de bò per la seva integritat física. Batusses nocturnes sobretot en èpoques de zel.

Els gats son nets per naturalesa. Veure a un gat vinclar-se tot ell per fer la seva higiene diària, llepant-se minuciosament tot el cos, és una meravella. És també sorprenent com utilitzen des de ben petits la safata de sorra.
Els gossos no surten gaire ben parats en el tema higiene. Sempre ha sigut delicat parlar-ho a fons amb els seus amos. Tot i que s’ha millorat molt en aquest aspecte, quan trobes una tifa, compte que no la trepitgis, et ve al cap la falta de civisme de malauradament molts dels seus amos. Reconec que no ha de ser gaire agradable anar-les recollint. Que preguntin als botiguers la poca gràcia que els hi fa que els gossos vagin marcant territori a les cantonades de la seva botiga. Només una vegada vaig veure una senyora netejant amb una ampolla d’aigua la brutícia que havia fet el seu gos. Em pregunto si seria possible instal•lar pipi-cans a les cases i ensinistrar als gossos a utilitzar-les. Perquè no? Sempre he cregut que seria la solució perfecta per una qüestió tant controvertida i delicada. Molts propietaris de gossos et diuen que com que els gossos han de sortir a passejar, ho aprofiten perquè aquests facin les seves necessitats. Però oi que ningú fa el mateix amb els nens? Aquests també necessiten sortir i jugar als parcs. Si a aquests els hi posem bolquers fins a una certa edat per no embrutar els espais públics, amb els gossos s’hauria de fer el mateix. Molt a favor de bolquers per a gossos mentre no se’ls entreni a controlar els seus esfínters. El departament de salubritat dels ajuntaments així ho hauria d’exigir.

I si he de ser sincera, els gossos sempre m’han fet por. Uns més que altres, depenent de la seva mida i de lo a prop que se m’acosten. Recordo de petita córrer, cosa que no s’ha de fer mai, davant d’un gos que m’empaitava. Vaig tenir el temps just d’arribar al portal on vivia la meva àvia i amagar-m’hi al darrera.
A pagès, moltes cases tenen gossos lligats per alertar de possibles intrusos. Sempre que hi he anat, la meva preocupació ha sigut comprovar no sols la llargada de la corda sinó també la consistència d’aquesta per si era suficient per resistir les sacsejades del gos. Tot i que els gats feréstecs que es mouen pels voltants i que em son desconeguts també em fan respecte, sé que si no els toco no m’esgarraparan.

Molta gent se sent protegida pel fet de tenir un gos a prop. És freqüent veure en cases d’ urbanitzacions, rètols avisant de la presència de gossos perillosos acompanyats sovint d’imatges d’aquests ensenyant totes les dents. Una rebuda ben poc amable pels qui amigablement truquen a la porta.
Si als gats se’ls pogués ensinistrar com animals de defensa, serien sens dubte molt més eficaços que els gossos. Es sabut que alguns malfactors utilitzen dards sedants per adormir als gossos. Als gats, al ser més petits i àgils seria molt més difícil de neutralitzar-los. Us imagineu un gat o millor dos, sortint de un amagatall i saltant d’ imprevist a sobre dels intrusos esgarrapant-los tota la cara? Segur que aquests quedarien en un estat de xoc absolut i girarien cua, cames ajudeu-me...

Bé, millor no entrenar els gats a defensar res. No fos cas que s’equivoquessin d’enemic i quedés nafrat qui va en so de pau. Els gats com més tranquils millor, a mi m’agraden així...
Ben segur que els amos de gossos ens podran parlar també molt de les bondats d’aquests. La dita d’anar a la grenya o barallar-se com gat i gos sempre he pensat era més una fal•làcia que no una realitat. Conec moltes famílies on conviuen perfectament gats amb gossos.
El debat ‘gats versus gossos’ resta obert...

Comentaris

  • Mascotes[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 20-10-2024 | Valoració: 10

    Talment com si haguéssis llegit els meus pensaments. M'he sentit, punt per punt, totalment identificada amb tot el que has dit. He tingut gossos i gats, que han conviscut junts, sense cap problema, però també, des de ben petita m'han atret especiament els felins.
    Un tema ben actual, que m'ha agradat molt llegir.
    Salutacions Montserrat.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Montserrat Agulló Batlle

Montserrat Agulló Batlle

14 Relats

53 Comentaris

1527 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Montserrat Agulló Batlle. Barcelona,1946


He conegut Relats en Català gràcies a la meva filla gran que, sabent la meva afició a escriure, em va animar a apuntar-m'hi.

Vaig néixer a la postguerra i recordo que a l’escola, on l'ensenyament era malauradament tot en castellà, ja m’agradava fer ‘redacciones’, algunes d’elles bastant fantasioses, segons les monges.

A la família sempre hem apreciat molt els poemes de la meva mare Mª Dolors Batlle (1910-2000). Els que va escriure de jove durant els temps convulsos de la guerra civil, transmeten amb molta força el que va representar per ella i per tants l’horror d’aquells anys. A vegades, pensant amb ella, he intentat escriure poesia, però sempre ho he trobat extremadament difícil. La narrativa és el gènere en el que em trobo més bé.

A part de relats curts he escrit dues memòries, en una explico les vivències dels dos anys en que vaig fer d’au-pair a Londres i en l’altre el dia a dia d'una joguineria de Cardedeu (El Gat Corneli).

Des de fa més de 30 anys visc a Cardedeu. Tinc quatre fills i sis nets, a qui de vegades dedico alguns dels meus escrits.

Compartir els meus relats em fa il·lusió i és alhora un repte per mi. Espero viure aquesta nova etapa com una mostra més de la meva estima per l’escriptura.