Ganes d'un dia rodó

Un relat de: Nua Dedins
Aquella tarda no havia parat de ploure. Un ploure constant, equilibrat. Una pluja que lentament es filtrava entre les escletxes que deixaven entreveure els camps d'ordi i que regalimava tiges avall d'aquella ginesta florida.

Estava molt cansada i gairebé no podia moure ni un dit. El matalàs li sostenia aquella pesantor. Un dia més de complicacions que se li acumulava al pensament. Notava que l'esgotament psíquic era crític. Respirar lentament i conscientment l'ajudava a desconnectar i a prendre una mica de distància dels problemes que de nou li remetien.

A fora seguia plovent i per dins ella seguia plorant. Llàgrimes i pluja dansaven en plena comunió. Es retroalimentaven talment com aquell sortidor d'aigua on tantes tardes s'hi passejava amb la seva àvia quan era petita. El cel era cobert de coixins grisos i humits que regalimaven. Els ulls els tenia emboirats. Qualsevol cosa la removia. Sota el pit hi guardava amb cura aquelles ales ferides. Els seus braços, immòbils, no la deixaven volar. Respirava feixuc. Va cloure els ulls. El nus espès el seguia notant sota el seu pit. Paciència. El temps ho cura tot.

El capvespre ja havia tret el cap. Quan va despertar-se de nou va conduir la mirada cap a la finestra que, com ella, tenia els ulls mig entreoberts. Va aixecar-se poc a poc del llit per acabar d'obrir la persiana i veure-hi més clar. Semblava que la pluja havia agafat el son. Aquella nit era especial i tenia l'esperança posada en aquella trobada que tanta il·lusió li feia. Un sopar ben rodó, segur que sí! Retrobar-se amb la colla de l'escola sempre era agradable i la posava de bon humor! Totes havien pres un camí ben diferent i la diversitat enriquia les converses. Tenia ganes de compartir una bona estona, de veure-les, de conversar i escoltar les seves anècdotes. Ja feia una colla d'anys que queia almenys un cop a l'any un sopar d'aquests. Confessions inimaginables de primer plat o de postres. Històries de vida que es mereixien un brindis. Anècdotes dolces o amargues, per a tots els gustos. Imatges d'ahir i d'avui per assaborir-les i llepar-se'n els dits! Relats difícils de pair i d'altres tant eixerits que ho feien tirar tot coll avall. O moments tant sorprenentment eixerits que potser ho feien tirar tot cap amunt fins a aconseguir que novament tornessin a vessar les llàgrimes, però aquest cop de tant riure!

Sí! Riure i plorar. Preocupar-se i despreocupar-se. Deconstruir-se o construir-se de nou. Cada dia una nova oportunitat per viure en tota la seva gama de colors. Talment la vida és una roda. A voltes, rodona i dolça com una galeta.




Un relat dedicat a totes les persones que es retroben amb la il·lusió de compartir moments viscuts i especialment a la colla d'amigues de l'escola en un dia tant rodó com avui, 19 de maig (el dia del 'Domund' rebatejat com el dia del 'donut').

Comentaris

  • Història [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 30-05-2023 | Valoració: 10

    Bon Relat. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions,

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-05-2023

    Hola, bona vesprada, Nua Dedins.
    Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema Sentir-te vessant. M'alegro que t'haja agradat. No deixaré de fer poemes.
    Sóc Rafael, sí. Pots posar-me: Perla de vellut, en la web de relats en català.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Històries de vida. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-05-2023 | Valoració: 10

    Un relat molt enriquidor, que m'ha despertat la il·lusió d'acabar-lo de llegir. Expliques molt bé les anècdotes de la vida que són primordials per a recordar-les sempre. Ho he trobat com una prosa poètica de la vida mateixa.
    M'ha agradat moltíssim, Nua Dedins.
    Si el ve de gust, en tinc un nou poema. Ja me'n diràs coses.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Plorar i ploure[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-05-2023 | Valoració: 10

    Una gran combinació, això de plorar i ploure alhora. Malgrat tot, és un relat positiu que desperta il·lusions futures. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Il.lusions[Ofensiu]
    Prou bé | 20-05-2023 | Valoració: 10

    L'alegria de la retrobada quan s'ha sabut mantenir l'amistat, les confidències i els records..
    Bon relat en tots els seus trams.
    amb total cordialitat

Valoració mitja: 10