Galetes de canyella.

L’esforç té la seva recompensa en format d’aclariment. En aquest cas jo sóc el lector agraït i amic de l’escriptor agorafòbic que dibuixa la novel·la negra al Penedès, comarca que ha vestit el meu caminar, i sóc jo i la meva companya els que esperem l’arribada. T’has treballat una recerca molt encertada. De fet l’escrit era, ho acostumo a fer, per agrair-li la trobada i comentar els seus dos darrers llibres, Els Crisantems Daurats i No hi ha Temps per la Nostàlgia. Ho fem sovint això de trobar-nos, per comentar correccions i parlar de begudes i paraules. Evidentment trobaràs en Ramon Bernat Mestre, escriptor i dramaturg a la xarxa. Gràcies.

Galetes i divisibilitat.

Ja he trobat una dita catalana equivalent a "la cabra siempre tira al monte", i és: "quant ve de mena, no té esmena".

Un relat curiós, golafreria, misticisme i matemàtiques tot en un. Això d'unir matemàtiques i misticisme té una llarga tradició que comença amb els pitagòrics. L'altre dia en Kefas parlava de Wittgenstein, un altre admirable conreador d'aquesta tendència.

Tot i que tu ho qualifiques de "collonada", jo el trobo un relat imaginatiu per la insòlita barreja d'elements.

de galetes?, de canyella és clar, això de tenir estones lliures dona molt de si, sembla. Amb totes les anàlisis que fas, podries ser ben bé un gran assessor matemàtic. Que possiblement ho ets. Val a dir, que les galetes de canyella són les meves preferides, i que també quan en menjo, les raciono, per intentar no caure a la golafreria, per a mi, són una gran temptació.

Salutacions, Joan Colom.

Rosa.

sucada en l'oceà de les matemàtiques. Una experiència personal que, qui més qui menys, ha reviscut en d'altres menges. Una bona manera d'aprofitar el temps d'espera, enhorabona!

Em sap greu dir-te que aquestes galetes de canyella porten alguna substància, sinó al·lucinògena de ben segur que excitant. Les de la marca més coneguda (per mi) no em fan pas aquest efecte, i si me'l fessin, quan els números es mengessin les lletres, em prendria un malt.