Cercador
Fins el darrer udol
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Se sentien trets. Molts trets. Una munió de trets. Una infinitud de trets en la magnitud de la nit freda, tan freda.
Ella no volia tancar els ulls.
No encara.
I si ho feia...era com si veiés els d'ell, fixos en ella, expressius, ferms, naturals, lluents, salvatges. Podia sentir la seva mirada tan intensa com la celistia.
Se li tancaven els ulls, irremeiablement.
Però encara es mantenia la mirada d'ell, confiada i pidolant.
Es va aixecar i va fer per ser vista.
Va esforçar-se per avançar, un intent de córrer. El cos no responia, massa tocat.
I, amb tot, va poder traslladar-se uns quants metres. Els suficients per canviar el destí.
Uns quants trets més ben fets van acabar amb la seva ànsia.
Somreia en cloure els ulls definitivament i trobar-se amb els altres ulls.
La dona-lloba havia aconseguit despistar caçadors i gossos d'on amagava la canalla-llobatona. I així el neguit del licàntrop ja mort i d'ella mateixa desapareixien, com ho faria la boira de la matinada quan sortís el sol.
Ella no volia tancar els ulls.
No encara.
I si ho feia...era com si veiés els d'ell, fixos en ella, expressius, ferms, naturals, lluents, salvatges. Podia sentir la seva mirada tan intensa com la celistia.
Se li tancaven els ulls, irremeiablement.
Però encara es mantenia la mirada d'ell, confiada i pidolant.
Es va aixecar i va fer per ser vista.
Va esforçar-se per avançar, un intent de córrer. El cos no responia, massa tocat.
I, amb tot, va poder traslladar-se uns quants metres. Els suficients per canviar el destí.
Uns quants trets més ben fets van acabar amb la seva ànsia.
Somreia en cloure els ulls definitivament i trobar-se amb els altres ulls.
La dona-lloba havia aconseguit despistar caçadors i gossos d'on amagava la canalla-llobatona. I així el neguit del licàntrop ja mort i d'ella mateixa desapareixien, com ho faria la boira de la matinada quan sortís el sol.
Comentaris
-
L'instint de protegir la camada[Ofensiu]aurora marco arbonés | 21-11-2012 | Valoració: 10
A casa ens agraden molt els documentals d'animals i ens agrada veure tot el que fan les mares per a protegir els cadells. És l'instint de la natura.
Tu ens has tingut en suspens fins al final i això és una bona qualitat dels escriptors.
Salutacions -
Ben fet.[Ofensiu]Annalls | 19-11-2012
Fins el final no sabia de que es tractava....ho descrius molt be.
Anna -
CAlfred[Ofensiu]Gabriel M. | 18-11-2012
Bon mini-relat. Bones descripcions, el més important és que et porta a llegir-lo de principi a fi.
Relates molt bé.
Una abraçada.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
439937 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com