Final

Un relat de: deòmises

Partir.
Res més.
L'excés
D'ahir.

Un bes
Mesquí
És fi
Només.

L'amant
Constant
Dirà

L'adéu
Més greu:
Demà.

Comentaris

  • una altra joia,[Ofensiu]
    gypsy | 01-11-2007 | Valoració: 10

    personal, inimitable, un pedaç insubornable de tu, nouvingut o qui siguis.

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1011 Comentaris

307368 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978