Fent camí...

M’ha agradat fer camí al teu costat, tot deixant que ens guií la il•lusió, gaudint cada moment del que la natura ens ofereix. Viure al dia intensament, el passat ja no hi és i el futur ja el gaudirem com fem ara amb el present.

Una forta abraçada

Llegir els teus poemes, per a mi, és com rebre una alenada d'aire fresc que t'ajuda a respirar amb més serenor; no sé, a veure les coses des d'un punt de vista esperançador, vitalista. I sempre, sempre amb una selecció exquisida dels mots.
Ets una gran mestra de la ploma i del pinzell i d'això en dic ser una artista de cap a peus.
Gràcies, Pilar, per regalar-nos poemes plens de colors on el verd no hi falta mai.
Una abraçada molt forta i moltes gràcies per la teva felicitació del fòrum.

Mercè

Tancat el parèntesi de les vacances, he decidit avui dedicar una estona a la lectura de les darreres creacions dels meus autors predilectes; per tant, he vingut de seguida fins el teu espai, i he tingut la gran alegria de veure que hi havia tres de nous per descobrir.
He decidit començar per aquest darrer, ja que la cançó que va servir de referent m'és molt grata, però prenc nota que em queden els dos anteriors per obrir.
He encerta de plet!

Els teus versos em resulten tant propers, avui...
Penso tornar a llegir-ho, i em sembla intuir que qualsevol dia tornaran a ser els teus mots un ressò del fer camí de cada jornada, un bocí de trajecte entre somnis, desitjos, anhels i colors que donen sabor a la vida, acompanyant i alleugerint el pas...

Esperant que l'estiu hagi estat bo per a tu, t'envio una abraçada,
Unaquimera

avant per molt inversemblants que siguin els projectes, innovadors, estrafolaris somniadors, ens obren nous punts de vista, nous horitzons per descobrir i gaudir-ne.
Els teus versos traspuen, inspiren, encoratgen a la valentia, a il·lusionar, a no defallir i a tirar endavant sempre avant i fer-los realitat.
un plaer llegir-te

en la pintura com en l'escriptura (i no ho dubto), el teu camí, ("ocres de pa amb mel", bellíssim), l'acompanyaran un reguitzell de satisfaccions.
M'agraden les persones coratjoses. i tu ho ets.
Gràcies pel teu entranyable comentari, Pilar.
Una molt dolça abraçada.

PS. No sé si em veuré capaç d'escriure un conte infantil. Ja veurem.

com sempre la meva admiració
gràcies per les teves paraules sempre optimistes
una abraçada de mataró
joan

Inventant quimeres, dissenyant somnis, has teixit un camí amb els teus versos ple de vida i color.
Un poema planer que reflexa molt bé el sentit de la cançó que vaig proposar.
Sovint cal "Fer camí" reinventant-lo , no va ser casualitat que tries aquesta cançó, ara em cal tornar a començar el meu camí, llegir el teu poema ha estat per a mi un bàlsam.,

Un preciós poema Pilar, gràcies!

Una llarga i càlida abraçada,
Núria

L'emoció batega en cada vers, i avança el poema amb la tremolor de la il·lusió.El lament per l'instant que fuig esdevé aquí decisió, coratge, empenta, mirada endavant.
S'ha dit que el record ens afaiçona i la nostàlgia ens paralitza. Aquí se li nega la mirada a l'enyor, per no quedar-se escalu del passat, però endevinem que es legitima el record.
El temps és el mateix camí, i només admet un sentit, el que va cap endavant.
Una emoció que ens és transmesa amb una brillantíssima eficàcia.
Agraït per la bellesa d'aquests versos,
franz