Fantasies...

Un relat de: marialluïsa

Un dia més s'emmiralla a la finestra de la cuina i somriu. La Lara no s'adona com és observada i el seu secret perilla de ser descobert. La Patrícia està atenta als moviments de la mare, gairebé sigil·losos i als gestos facials que els acompanyen. I encara més aquesta dèria a tenir-ho tot net i endreçat.
—Avui ja rentaré els plats— anuncia.
—No hi pateixis, Pat. Prou que et vagarà quan marxis de casa.— I s'aixeca de la cadira a mig mastegar les postres amb els plats a les mans.
—Doncs ja passaré l'escombra. Així podries seure...
Però la Lara, amb les mans ensabonades torna a estar distreta davant la finestra xiuxiuejant mots inaudibles. Invisible als ulls de la mare es proposa sotjar-la durant uns dies.
La mare cantusseja netejant els vidres, dansa amb l'escombra, es mou de manera sigil·losa en preparar la rentadora. Fins i tot li endevina un punt de picardia estenent la roba al terrat.
—Mare, quant temps fa que no vas al metge?, potser et convindria una analítica— li etziba un matí a l'hora d'esmorzar. Imagina 'algun tipus d'alteració psicològica.
—Estàs pesada, eh? No em passa res. Que en tens poca de feina! — respon airada i amb un cop de drap a la natja de la Pat.
Assetjada per les preguntes i la sensació de ser espiada decideix confessar-li la veritat: com imagina viatges que no farà mai, converses amb personatges que admira, balls amb prínceps o actors...
— I no preferiries sortir més i fer-les realitat?
—Soc feliç somiejant mentre trastejo per casa, i ningú em duu la contrària —respon picant-li l’ullet. No et moguis —xiuxiueja amb trapelleria.
La Lara apareix al menjador carregada de llibretes, el seu segon secret. La Pat somriu.
—I pobre de tu que en parlis amb ningú. No vulguis saber com pot arribar a ser de letal una escombra o qualsevol estri de cuina— l'amenaça amb sornegueria. Desconeix que entre aquelles pàgines la mare ha esdevingut, fins i tot, una autèntica assassina, sense cor ni fetge.

Comentaris

  • viure de somnis[Ofensiu]
    Atlantis | 17-02-2022

    Algunes vegades els somnis t'ajuden a passar una vida que pot resultar monòtona i avorrida sinó li poses una mica d'imaginació.

    gràcies pels comentaris.

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 16-02-2022 | Valoració: 10

    Molt bonic el relat i molt distret.

    Continua escribint !

    Una abraçada


    Noia Targarina

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: