Cercador
Et miro, em mires
Un relat de: ITACAEt miro, em mires
Somric, tu no.
Et faig un gest amb els llavis,
No deixes veure cap expressió.
Em desespero, ho notes.
Abaixo la mirada,
Els teus ulls fan que la pugi.
Soroll de les festes del barri,
I tu fent que somies al llit.
T'estimo et vaig dir,
Et miro, em mires.
I ara tot just quant ens mirem,
M'abraces.
Comentaris
-
et miro, em mires i que et bombin[Ofensiu]allonsanfan | 28-08-2005
vaja amb l'escena... Jo arribo a ser tu i que li bombin. Un noi difícil¿? que li donguin pel sac a ls noies difícils. Mai m'he trobat amb una noia difícil però...
-
***[Ofensiu]Llibre | 28-08-2005
L'evolució d'una coneixença. El pas de la mirada amagada del principi fins arribar a aquell punt on els ulls es troben còmodes compartint l'entorn que veuen.
I al final, l'abraçada.
LLIBRE
-
Típic![Ofensiu]Sol_ixent | 28-08-2005 | Valoració: 8
Típic relat en què un donaria tot el que tingués i més per l'altra persona, i ella l'ignora. Molt típic, a tots ens ha passat mil cops (almenys a mi).
Sol_ixent -
Clareta!![Ofensiu]NoKia | 23-08-2005 | Valoració: 10
Amoreee!!! Kamakuuu el poema nena!!! ualaaaa! esta mb amorsu!!! Jajaja dons aqui venia io a deixarte uella ;) un peto ben fort tiaaa! cLoNiTaRiaS caToRSiNes 4eVà! iTaCa&Nea&NoKia PoWaH No? jajaja ingaa makaaa takeruuu!!!! ^^
NoKia
Valoració mitja: 9
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
142174 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada