Estudis d'una estudiant

Un relat excel.ent: enhorabona.

Investigar, connèixer, endinsar-se
a traves de detalls, rastres, la vida d' un altre.
en aquets detalls que sovint no veiem,
i que son vitals, però que sempre amaguem.
Voler anar mes enllà de l'aparença,
ques sovint enganya...

molt bo
Gracies

m'ha agradat molt aquesta història i la manera com ens l'has explicada, imaginant un personatge hipotètic que pogués entrar per la finestra de la teva habitació i descobrir els teus sentiments més íntims. Et seguiré llegint.
Fins aviat.

Hola;

Tornem a engegar.

Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?

A mida que et vaig llegint em vas sorprenent...
M'encanta aquest relat!



Petons.

Molt bé, però vigila les comes que separen subjecte de predicat. No trenquis les frases, dona!

Aquest és el relat més bo, al meu gust. Encara que no me'ls he llegit tots. T'agrego a preferits, diesi.

M'agrada molt. La manera com es descriu tot es perfecta :):)

M'agrada molt la teva manera d'escriure i espero que seguixis escribint relats tan bons com aquest.
besus ;)

JUPY

Senzill, entenedor, i m'ha fet recordar el passat. Només un tòpic que, al meu entendre, és massa fàcil: el del tatuatge. T'ho dic perquè si mires la meva foto -la que he penjat-veuràs que de tatuatges en vaig ple de dalt a baix.
M'ha agradat, la veritat.

Un relat excel·lent. I m'ha recordat una companya meva de feina a qui li vaig sentir dir en un dinar "llavors era estudiant però és clar, en aquesta época estàs per altres coses" i vaig pensar que tenia força raó...

Un relat molt original.
Dedicat a algú, que jo no sé si existeix. Però tot i així, força i anims reinah!

Continua escrivint!!
Una abraçada!

No sé si la història és real. I això em fa dubtar. De tota manera, la vida no es pot definir amb un relat. T'ho dic perque és molt bo, però pessimista. Ei, aquesta manera d'enfocar les coses té art i tant el món com la gent estan mancats d'aquest art.
Jo em quedaria tota la nit a fora la finestra intentant sentir com respires. Sóc una persona tímida.

les coses no són el que semblen... però sempre tot el que escrius promet, i ho fà d'allò més be... no estigues trista. les coses passen però tu passes per la teua vida, no dixes que te la furte. anima't i viu carinyet!

M'agrada molt com escrius, ja he llegit 2 o 3 relats teus i sempre em deixen un regustet dolç que m'encanta...Saps? El noi que t'agradava(o t'agrada encara, no ho sé) es diu igual que el noi que m'agrada a mi...I això (encara que sigui estrany) m'apropa una mica més a tu. Ja m'agradaria saber escriure com tu. Continua així!! Petons.

Pastilla efervescent

Sento com si les teves pàraules em pertanyesin que fossin d'un mon paralel on jo mateixa paraula a paraula entretexis el seu significat. Sensacions de conviure amb i compartir. Qui no alguna vegada s'ha preguntat fins a quin punt som esser individuals o només som part un tot

Ja t'havia llegit altres vegades i avui tingut la necessitat de comentar-te.

Una abraçada.

Magnific relat, enhorabona. Deliciosa descripció.

SALUT!

OLAS !!

M'atreveixo a dir a Thoreau que tanes vegades a insinuat a diesi que és una escriptora camuflada sota l'aparença d'una adolescent, amb tots els respectes del món, i tota la meva educació, estimat autor i lector, sé de primera mà, que diesi és una dolescent, i tot i que sembla mentira que pugui escriure aquestes joyes a tan curta edat, però sí senyor, això demostra que els adolescens també podem fer moltes coses i les podem fer molt ben fetes, diesi mateixa ho demostra.

Juro amb la mà al cor, que tinc un contacte directe amb aquesta" jove artista" i no és cap escriptora que s'ha camuflat en aquesta web, però no dubtem que algun dia veurem el seu nom en portades de llibres jejeje. Espero no haver ofès ni a Diesi ni al estimat Thoreau.

I ara, diesi, molt bon relat, jejeje m'ha agradat molt com tot el que tu escrius.

Petons de mâgmâ

Jo també faig això, faig creure que estic estudiant però realment només dono voltes a algú que roda dins el meu cap. M'ha agradat molt. Un petó.

jOaneTa

De fet, no ho he dit bé... més que descripció de sentiments, el que hi ha és pistes que fan que els sentiments s'intueixin, i això és una bona tècnica perquè evita ensucraments.
T'he aconseguit trobar una pega: has posat "La habitació" i crec que és "L'habitació".

Normalment els escrits dels adolescents, quan agafen un aire autobiogràfic, emfarfeguen una mica i acostumen a estar mal escrits. No és pas el cas d'aquest text que a ulls meus és una veritable joia.
Està molt ben escrit, impecablement escrit, tan ben escrit que a mi, que sóc un mal pensat, em puja la mosca al nas i em pregunto si no seràs una escritorassa camuflada, o un escritoràs camuflat...
Ja... ja sé que t'ho he dit moltes vegades, això... pren-t'ho com un afalac.
Aquest text demostra que la qualitat de les obres no depèn del gènere sinó de la tasca. Aquest gènere, adolescent, preadolescent, post adolescent... pot esdevenir art si s'escriu com tu ho has fet aquí, i pot resultar un subgènere de mala traça si es desenvolupa com molts fan, sense esperit, sense bellesa, sense un treball elaborat.
M'agrada com descrius la teva habitació, gairebé l'he vist. La descripció dels sentiments, barrejada amb la descripció de la cambra i del que conté, m'ha permès fins i tot imaginar la teva veu narrant el text...
És un relat d'aquells que el llegeixes, respires, i et sents com si haguessis fet una estona de ioga.
Ai... tan de bo siguis real...