Stand by me

Un relat de: diesi

Arrenco la última pàgina de la llibreta com si m'arrenqués el cor i, sense llegir-la, la llenço a la paperera. Un poema que et vaig escriure fa massa temps. I em torno a asseure al banc de l'estació que mira cap al mar que ahir es va beure la lluna perquè no t'expliqués res del que va passar. He perdut el tren només per esperar l'altre. M'agrada esperar quan no tinc pressa. Escric coses sense sentit a la llibreta i una senyora s'asseu al meu costat. Tinc por que llegeixi el que escric, però dissimulo. Al cap d'una estona em pregunta en anglès si el pròxim tren va cap a Barcelona. Li dic que no, que serà el següent i segueixo escrivint, ara ja sé que no entendrà res del que posi. M'agradaria dir-li alguna cosa més, però no vull fer-me pesada. Trec el mòbil i el truco, li dic que arribaré més tard perquè he perdut el tren i em diu que no pateixi, i m'envia petons.

Arriba el tren i pujo, busco un lloc a la finestra i em poso a escoltar música. Busco alguna cançó que em digui que el que estic fent és el correcte, però totes et donen la raó a tu. Deixo "Stand by me". Penso en passar-me d'estació i anar-me'n lluny, sola, però no és el meu estil i quan me n'adono ja estic caminant cap a la sortida de l'estació on m'espera. Procuro somriure perquè no vull que s'adoni que penso en tu i em besa. I m'abraça. I recordo l'abraçada que em vas fer l'altre dia. I m'adono que tot és diferent. I anem, no sé a on, però anem. I m'agafa la mà i caminem per carrers grisos. I deixem els carrers. I m'estiro sobre un llit massa tou. I ens besem. El beso només per no parlar. El beso i no és a tu. Però penso què deus estar fent. "No te'n vagis..." dius dins del meu cap un cop i un altre "Queda't amb mi"...

- Què penses? - em pregunta. No li dic res, somric i el beso. I cada bes que em fa esborra un dels teus. I faig coses que no havia fet mai. I em diu que li agrada la olor que faig. I penso que aquesta olor me la vas regalar tu. Quan me la vas regalar vaig dir-te gràcies i me'n vaig anar. "No te'n vagis..." I després vaig pensar que quan s'acabés el perfum t'oblidaria per sempre. I ara només en queden unes gotes, suficients per enamorar a qualsevol. Però tu encara m'estimes. I jo... t'acabo d'estripar. M'acabo de despullar i algú t'està esborrant de la meva pell amb carícies noves i gravant el seu nom en territoris que encara estaven per conquistar. Potser és millor així.

Potser hagués estat millor així.

Comentaris

  • tan preciós com tu...[Ofensiu]
    Cincdos | 28-10-2008 | Valoració: 10

    se nos iba la vida, al quitarnos la ropa en aquella pensión tan pegada a la playa (8)

    avui m'han dit que es un pibón :P
    i jo no cal que ho diguis(F)

    y los niños me lanzan golpes de mangas al pasar el tren...

    tan sols em conformo amb cinc minuts del teu valiós temps.

    un petonet
    *ttm*

  • És un molt bon relat!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 28-10-2008 | Valoració: 9

    Encara que no he entès molt bé el relat, el que no en dubto pas és que és molt bo.

    Trobo que té raó la noia. Un amor bonic sempre serà un amor bonic, però més val passar pàgina. Al final, el nou nuvi és fins millor que l'anterior, bé, mai se sap...

    ¿Coneixes Osset de Peluix? En ell, passa una cosa diferent del teu relat... La senyora Miranda ja està ben farta del seu romanç actual, i no dubta en anar rera l'Èric... No és com la noia del teu conte, que enyora el seu recent amor...

    El conte és tant guapo com tu, diesi, preciosa. Ens veiem després. Adéu siau!!

  • TRENCAR AMB L'AMOR DE SEMPRE[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 28-10-2008 | Valoració: 9

    Ho descrius molt clar, costa deixar algú que has estimat, que t'ha estimat, però si arriba el moment ho fàs, si algú omple el seu vuit val més estripar totes les pàgines del llibre dels records i començar un nou "diari"

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: