Vida bohèmia

Un relat de: diesi

Vaig començar a desconfiar
d'aquell que diuen que,
per fer la gent contenta,
convertia l'aigua en vi
quan al meu got vaig descobrir,
en comptes d'aigua, absenta.

Aquesta amant emmetzinada
des de llavors m'alimenta,
aquest despietat botxí
que per dins em turmenta
però que trobo a faltar
quan la lluna em comenta
que ahir vas marxar.

I em diuen bohemi
quan de nit et cerco,
sol i fosc com un corb,
reclamant el meu premi:
la meva inspiració,
el meu elixir traïdor.

Em miren amb despreci
com si fos una rata
i la meva mirada els mata
però no tinc els ulls verds
que em caldrien per conquistar-te
i és que sóc un neci:
tancat en una negra habitació
escoltant el silenci
de les meves cançons,
observant el negre.

Comentaris

  • Cincdos | 21-07-2008 | Valoració: 10

    M'agraden els sentiments similars que fomenten les nits de nostàlgia. Em recorda a una gran nit de festa i just acabar, arriba la realitat amb la seva fantàstica rutina...

    m'encanta llegir-te.

    petonets, ...

    cada un agafa una imatge difrent de sa realitat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: