Blau grisós

Un relat de: diesi

Dos minuts de trucada
mil favors sol·licitats.
A vegades t'oblides de mi,
o ho fas veure.

Joies a la sorra,
una boia en mig del desert
i un segon per tornar
a ser aquella estranya.

Mirades que no diuen res,
silencis que callen per no cagar-la
i una mica d'enyorança
a aquells temps que de tan simples eren bons.

Avui sé que t'estimo,
qui sap què sabré demà.
Els records són bonics
sempre i quant no durin gaire.

Cada nit miro la teva foto i somric.
Tu no en tens cap de meva.
Qui pot banyar-se
en aquest mar blau grisós?

Comentaris

  • M'encanta aquest color...[Ofensiu]
    Cincdos | 10-07-2008 | Valoració: 10

    un bon principi amb un gran final
    només llegint dos versos queda tot ben clar.

    com sempre tocant la perfecció

    un petonet blau.
    cuide't

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: