Blau grisós

Dos minuts de trucada
mil favors sol·licitats.
A vegades t'oblides de mi,
o ho fas veure.

Joies a la sorra,
una boia en mig del desert
i un segon per tornar
a ser aquella estranya.

Mirades que no diuen res,
silencis que callen per no cagar-la
i una mica d'enyorança
a aquells temps que de tan simples eren bons.

Avui sé que t'estimo,
qui sap què sabré demà.
Els records són bonics
sempre i quant no durin gaire.

Cada nit miro la teva foto i somric.
Tu no en tens cap de meva.
Qui pot banyar-se
en aquest mar blau grisós?