ESTIMO VIURE

Estimar per poder viure, viure per a estimar... Dues paraules que en anar juntes donen la mesura de l'actitud "malgrat tot m'agrada viure"...O potser es podria dir que m'agrada viure per tot el que omple la meva vida i que descrius tan bé ven el teu relat!
Et llegeixo encara que no et comento sempre. I sempre és un plaer llegir-te!
Amb total cordialitat

Has resumit molt bé, a fe meva, bastantes de les coses importants de la vida: la terra, els fills, els animalons, la llengua, els llibres... Segur que algunes te les has deixat però no importa, a més ningú és perfecte i ningú pot fer relats perfectes... i el teu relat, entre d'altres a mi, em sembla molt bo.

Crec que hauria de llegir-te més sovint.

Endavant, Montserrat, ves a per totes!!

Hola, bona nit, Monserrat.
Un prosa poètica molt bonica on descrius tot el que estimes en aquesta vida, i és per a viure-les, perquè són les que més t'agraden. Dius que t'agrada la música clàssica i la moderna. A mí, també. Tens un bon estil, que és preciós i amb molta desinvoltura.
M'ha agradat llegir-te de nou.
Salutacions i una abraçada... en l'aire...
je je je....
PERLA DE VELLUT

Si m’ho preguntessin a mi, que no serà el cas perquè els que em coneixen saben que no acostumen a tenir prou temps per escoltar la resposta, els contestaria segons l’hora del dia. Si fora al capvespre els diria que res m’agrada més que la posta de sol. Té prioritat davant del sopar perquè el sopar el puc endarrerir i la posta de sol, no. Si fora a la una del migdia, diria que a aquella hora només tinc ulls, nas i boca per al vermut. Ara tinc un flirteig amb el Yzaguirre reserva 130 aniversari i poques coses poden fer-lo trontollar. I com a potiner del bon gust m’agrada acompanyar-lo amb un parell de talls de fuet tendre de no diré on perquè la producció és escassa i no vull que la meva pedanteria en faci flaquejar els estocs. Ara que estem confinats, els veïns de l’edifici fem servir més l’escala. Això vol dir que coincidim més sovint i quan a mitja tarda baixo i sento una olor que em té el cor robat, m’enlairo i tot el món plaent és aquest núvol de mirades, somriures i perfums que em fa oblidar la meva condició terrenal. I al matí, quan em desperto, obro els ulls i em giro cap el cantó d’on ve una respiració compassada amb els reflexes del sol que es colen per les escletxes de la finestra, llavors.. Ostres potser que pari, que això només és un comentari

Moments de recapacitar i de pensar sobre la vida, tant la passada com la futura. Trobo que tot el sentit del relat es pot resumir en aquest "Malgrat tot..."