Estimadíssima Àgueda (o Convalescència)

Estimadíssima Àgueda,

avui, com sempre, he pensat en tu. Sobretot en anar a la fisioterapeuta. Saps que necessitava un massatge, però aquesta peresa innata mai no em llevava del llit. Avui, finalment, ho he hagut de fer perquè el cos ha dit prou. La cosa no ha estat fàcil, no creguis. Des que m'he llevat que he pensat en els dies que fa que no estem junts, amb un xic d'enveja, tot s'ha de dir. La idea del massatge, de notar unes mans que no són les teves, m'ha fet témer un atac de luxúria. La música relaxant i el dolor mentre em magrejaven cervicals, lumbars i escàpules han ajudat a anul·lar aquest atac. Ja veus, el mal físic és superior al desig... I l'estómac que es queixava exageradament. Tant que m'agrada endrapar i havia d'anar en dejú per evitar mareigs deguts a la digestió i als ungüents. Després ja he esmorzat bé, no pateixis...

T'enyoro, ho saps també? No pas per les mans de la fisioterapeuta, sinó per moltes altres raons. No tinguis gelosia per ella, que és més aviat poc atractiva. I jo no excel·leixo en bellesa. En altres coses sí, però això no fa falta que m'ho diguin... Però, ara que esmento el tema, he de dir que m'ha semblat abusiu pagar per patir dolor. No et diré l'import, que encara em titllaràs de malgastador. I, a sobre, m'emprenyaré el doble. Ara que quasi me n'oblidava... Bé, t'escric, per no perdre el costum malaltís, pecaminós, per dir-te que he tingut una idea per a un relat nou. Sí, ja ho sé... Diràs que sempre en tinc, i que mai no les escric. Aquesta és ben bona, t'ho asseguro, de la mateixa brillantor que les que t'he explicat en les altres cartes. Ja m'hi posaré, no pateixis. Les tinc totes al cap, des de la primera. Això d'escriure és el meu vici, la meva vida. Saps que tinc molt bona memòria, a banda d'aquest talent genial. Demà potser, que avui va sent tard i m'agafa son. Això dels relaxants té aquests efectes, amor...

M'acomiado de tu, Àgueda meva, abans que m'endormisqui de nou, i a veure si els ganduls de Correus fan la seva feina...