Estimadíssima Àgueda (o Convalescència)

Un relat de: deòmises
Estimadíssima Àgueda,

avui, com sempre, he pensat en tu. Sobretot en anar a la fisioterapeuta. Saps que necessitava un massatge, però aquesta peresa innata mai no em llevava del llit. Avui, finalment, ho he hagut de fer perquè el cos ha dit prou. La cosa no ha estat fàcil, no creguis. Des que m'he llevat que he pensat en els dies que fa que no estem junts, amb un xic d'enveja, tot s'ha de dir. La idea del massatge, de notar unes mans que no són les teves, m'ha fet témer un atac de luxúria. La música relaxant i el dolor mentre em magrejaven cervicals, lumbars i escàpules han ajudat a anul·lar aquest atac. Ja veus, el mal físic és superior al desig... I l'estómac que es queixava exageradament. Tant que m'agrada endrapar i havia d'anar en dejú per evitar mareigs deguts a la digestió i als ungüents. Després ja he esmorzat bé, no pateixis...

T'enyoro, ho saps també? No pas per les mans de la fisioterapeuta, sinó per moltes altres raons. No tinguis gelosia per ella, que és més aviat poc atractiva. I jo no excel·leixo en bellesa. En altres coses sí, però això no fa falta que m'ho diguin... Però, ara que esmento el tema, he de dir que m'ha semblat abusiu pagar per patir dolor. No et diré l'import, que encara em titllaràs de malgastador. I, a sobre, m'emprenyaré el doble. Ara que quasi me n'oblidava... Bé, t'escric, per no perdre el costum malaltís, pecaminós, per dir-te que he tingut una idea per a un relat nou. Sí, ja ho sé... Diràs que sempre en tinc, i que mai no les escric. Aquesta és ben bona, t'ho asseguro, de la mateixa brillantor que les que t'he explicat en les altres cartes. Ja m'hi posaré, no pateixis. Les tinc totes al cap, des de la primera. Això d'escriure és el meu vici, la meva vida. Saps que tinc molt bona memòria, a banda d'aquest talent genial. Demà potser, que avui va sent tard i m'agafa son. Això dels relaxants té aquests efectes, amor...

M'acomiado de tu, Àgueda meva, abans que m'endormisqui de nou, i a veure si els ganduls de Correus fan la seva feina...

Comentaris

  • Tan sols una ment preclara[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-06-2013

    com la teva pot definir els set pecats capitals en tan breu espai i amb tan poques paraules. Un relat "superguapo".
    Gràcies per la teva felicitació d'ahir. Va ser el punt final d'un dia plè d'emocions.

    Una abraçada,deo!

  • 7 pecats + 1= 10 de valoració!![Ofensiu]
    chusteriana | 05-05-2013 | Valoració: 10

    Què ben trobat! Entenedor, fresc, amè, però m'ha agradat molt més amb quina exactitud s'ha transmès el tema principal del relat sense resultar obvi, quedant així una divertida història. Vaja que m'esperava una confessió o una història d'amor frustrada i m'has anat colant pecats que no me n'he adonat fins el cinquè!!
    Molt bó! M'agrada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

360 Relats

983 Comentaris

284265 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978