Cercador
ESTACIONS SECRETES
Un relat de: MariaMLes he declinades, cues i proposicions, per una d’altra; ho he dit a la bona gent que m’invitava a seguir-les. Una mentida lleu que no fa mal, com se sol dir, i que no m’agrada gens. Tampoc, inventar-me excuses. Avui, però, em sento transgressora en fugir d’una majoria, trencant les regles del joc.
He tingut una setmana plena d’activitats que no han fet altra cosa que embarassar-me, en el sentit de molestar, es clar, que no hi hagi mals entesos.
Espero una trucada. Des de fa una bona estona, i m’estranya; acostuma a ser puntual. Bé, no sempre. Aquell dia l’avió va estar a punt de marxar sense ell. Jo tornava de Paraguai i havíem fet escala programada a les Fonts d’Aiguazú; estava prevista perquè és una meravella que bé es mereix una parada per curta que sigui. Jo tan sols n’havia entrellucat una petita part, des dels afores de Asunción; ho vaig aprofitar i no em va defraudar, valia la pena.
Tampoc l’home que estàvem esperant i pujà a bord mig avergonyit pel retard, i no fou l’únic. En un altre aeroport no hagués estat possible, però, en aquella època semblava més aviat un baixador.
A partir de la seva aparició el viatge se’m feu més lleuger. Ocupava el seient del costat, i tot i que controlava els seus moviments, de tant en tant, i molt educadament, es disculpava per envair el meu espai. Tenia els peus grans i dues mans de les meves en feien una d’ell. Tot plegat es corresponia amb el seu cos. Això fou en part motiu de somriures i conversa, que es van perllongar fins arribar a Sao Paulo / Rio de Janeiro. Per ell era final de viatge jo hi estava de trànsit; tenia tan sols unes hores d’estada abans de l’embarcament cap a BCN.
M´havia impressionat el Pao d’Azúcar; res a veure amb el nostre sobrevalorat Tibidabo. Només ho vaig pensar. Tampoc digué en veu alta, en arribar a casa, que l´havia vist de molt a prop, i dolçament acompanyada.
De la meva aturada al Brasil, en guardo un bon, un molt bon record; un dolç record, per bé que a la tornada no van ser tot flors i violes.
D’aquell lapse, més aviat treva, o espai vital, que és més amable, i com Déu o el Sagrat Cor, mana, en dic l’estació secreta. Secreta i dolça. Ell es deia, i se’n diu, Dulcidio. Un nom únic i estrafolari, que se li escau.
Pensant, pensant, s’ha passat el temps i la trucada no arriba. No m’amoïno, en cara. Ho tinc tot controlat. Els ulls maquillats, que sens dubte s’il·luminaran en veure’l; els cabells, el vestit; la llum adequada a la presència virtual. N’he aprés molt de tècnica.
Per fi la trucada, dues, però, al mòbil i a la porta, mecachis, no sé a qué o a qui atendre primer “Sí, dime!!”, però, ja tinc el meu petit trapella agafat a les meves cames, i obro la porta. En una mà la maleta, que se li escapa de les mans, i en l’altra un ram de flors, en Dulcidio palplantat, mirant-se entre sorprès i emocionat, clissant un nen igual a com deuria ser ell de petit. S’ajup. No hi ha paraules o no en calen quan les mirades i les llàgrimes són de veritat.
Beneeixo la seva inesperada aparició. La meva estació, com per art de màgia, deixa de ser secreta.
Comentaris
-
Escriure...[Ofensiu]llpages | 18-09-2022 | Valoració: 10
com es pensa, vull dir, transcriure tot el que et passa pel cap. Així és com aquest relat t'atrapa i et mena fins al final, amb una naturalitat planera. La gràcia rau en fer-ho de manera endreçada, que els pensaments sovint s'enreden, i això s'assoleix clarament en aquest text. Bona feina, MariaM!
-
Una situació inesperada. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 17-09-2022 | Valoració: 10
Un relat molt entretingut, que ha estat una condició imprevista. La realitat és sempre una acció que cal apropar-se a ella. Quina aventura admirada, que dona de pensar, per l'estació que és secreta. No pares d'admirar-me.
Cordialment. -
Sorpresa[Ofensiu]Rosa Gubau | 17-09-2022
De l'imaginació a la realitat .
Un bon relat, on no m'esperava aquest final tan emotiu, bé, ni tu tampoc es clar. hahaha.
Cordialment.
Rosa. -
Quan els secrets...[Ofensiu]Prou bé | 15-09-2022
...deixen de ser-ho! Bonic, romàntic amb aventura i final... que acaba bé, vaja!
De bon llegir.
Amb total cordialitat