ESTACIONS SECRETES

Un relat de: MariaM
Cada vegada que s’apropa un pont, tremolo. El desfici col·lectiu vers la fugida, es palpa en l’aire que es respira. Avui, però, he deixat de tremolar. Havia tingut algues propostes per inserir en les cues que, hores d’ara, s’han format en la majoria de carreteres.
Les he declinades, cues i proposicions, per una d’altra; ho he dit a la bona gent que m’invitava a seguir-les. Una mentida lleu que no fa mal, com se sol dir, i que no m’agrada gens. Tampoc, inventar-me excuses. Avui, però, em sento transgressora en fugir d’una majoria, trencant les regles del joc.
He tingut una setmana plena d’activitats que no han fet altra cosa que embarassar-me, en el sentit de molestar, es clar, que no hi hagi mals entesos.
Espero una trucada. Des de fa una bona estona, i m’estranya; acostuma a ser puntual. Bé, no sempre. Aquell dia l’avió va estar a punt de marxar sense ell. Jo tornava de Paraguai i havíem fet escala programada a les Fonts d’Aiguazú; estava prevista perquè és una meravella que bé es mereix una parada per curta que sigui. Jo tan sols n’havia entrellucat una petita part, des dels afores de Asunción; ho vaig aprofitar i no em va defraudar, valia la pena.
Tampoc l’home que estàvem esperant i pujà a bord mig avergonyit pel retard, i no fou l’únic. En un altre aeroport no hagués estat possible, però, en aquella època semblava més aviat un baixador.
A partir de la seva aparició el viatge se’m feu més lleuger. Ocupava el seient del costat, i tot i que controlava els seus moviments, de tant en tant, i molt educadament, es disculpava per envair el meu espai. Tenia els peus grans i dues mans de les meves en feien una d’ell. Tot plegat es corresponia amb el seu cos. Això fou en part motiu de somriures i conversa, que es van perllongar fins arribar a Sao Paulo / Rio de Janeiro. Per ell era final de viatge jo hi estava de trànsit; tenia tan sols unes hores d’estada abans de l’embarcament cap a BCN.
M´havia impressionat el Pao d’Azúcar; res a veure amb el nostre sobrevalorat Tibidabo. Només ho vaig pensar. Tampoc digué en veu alta, en arribar a casa, que l´havia vist de molt a prop, i dolçament acompanyada.
De la meva aturada al Brasil, en guardo un bon, un molt bon record; un dolç record, per bé que a la tornada no van ser tot flors i violes.
D’aquell lapse, més aviat treva, o espai vital, que és més amable, i com Déu o el Sagrat Cor, mana, en dic l’estació secreta. Secreta i dolça. Ell es deia, i se’n diu, Dulcidio. Un nom únic i estrafolari, que se li escau.
Pensant, pensant, s’ha passat el temps i la trucada no arriba. No m’amoïno, en cara. Ho tinc tot controlat. Els ulls maquillats, que sens dubte s’il·luminaran en veure’l; els cabells, el vestit; la llum adequada a la presència virtual. N’he aprés molt de tècnica.
Per fi la trucada, dues, però, al mòbil i a la porta, mecachis, no sé a qué o a qui atendre primer “Sí, dime!!”, però, ja tinc el meu petit trapella agafat a les meves cames, i obro la porta. En una mà la maleta, que se li escapa de les mans, i en l’altra un ram de flors, en Dulcidio palplantat, mirant-se entre sorprès i emocionat, clissant un nen igual a com deuria ser ell de petit. S’ajup. No hi ha paraules o no en calen quan les mirades i les llàgrimes són de veritat.
Beneeixo la seva inesperada aparició. La meva estació, com per art de màgia, deixa de ser secreta.

Comentaris

  • Escriure...[Ofensiu]
    llpages | 18-09-2022 | Valoració: 10

    com es pensa, vull dir, transcriure tot el que et passa pel cap. Així és com aquest relat t'atrapa i et mena fins al final, amb una naturalitat planera. La gràcia rau en fer-ho de manera endreçada, que els pensaments sovint s'enreden, i això s'assoleix clarament en aquest text. Bona feina, MariaM!

  • Una situació inesperada. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-09-2022 | Valoració: 10

    Un relat molt entretingut, que ha estat una condició imprevista. La realitat és sempre una acció que cal apropar-se a ella. Quina aventura admirada, que dona de pensar, per l'estació que és secreta. No pares d'admirar-me.
    Cordialment.

  • Sorpresa[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 17-09-2022

    De l'imaginació a la realitat .
    Un bon relat, on no m'esperava aquest final tan emotiu, bé, ni tu tampoc es clar. hahaha.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Quan els secrets...[Ofensiu]
    Prou bé | 15-09-2022

    ...deixen de ser-ho! Bonic, romàntic amb aventura i final... que acaba bé, vaja!

    De bon llegir.
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: