Ésser i art

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

El teu relat és colpidor, i fa de bon llegir.

L'art és una forma de pintura (mai de fotografia) de la vida, a la que dóna color i sentiment. Hi ha un refrany que diu "pinta la teva villa i seràs universal"; suposo que la autobiografia és una forma d'art...

Dius que llegeixies a Dostoievsky... Buf, jo només vaig llegir "Crim i càstig", i va ser una tortura de lectura... En fi, tot va a gustos.

Felicitats pel relat. A reveure!!

Allà on veig art, no puc resistir-me tinc que entrar-hi. Encara que sigui amb el cervell triturat, si en surt art, ja ha valgut la pena llegir-ho. La busqueda incansable de la inspiració, a voltes ens porta per camins tortuosos. Sortir a llum, tastant petits instants de felicitat. Aquesta es la sort de poder gaudir creant, vivint o imaginant moments plaents i desitjats.

Una abraçada

penso que buscar-se és totalment inútil perquè, quan et trobes, ja has canviat tant que ja no ets el tu mateix que eres, i tornes a buscar-te per saber ben bé qui ets. I així un cop i un altre fins al final de la vida. Bé, m'he embolicat una mica però tu ja m'entens, oi que sí?
M'ha agradat el teu poema, és fresc, com els teus 29 anys.

Sempre paradoxals, sempre atrinxerats darrere les nostres proteccions particulars, lluitant contra els nostres dimonis privats, busquem redimir-nos en aquesta Terra, al llarg de tota la Vida, cercant algun tipus d'Art que ens permeti crear o rebre llum, compartir instants d'alegria, aprendre motius de felicitat.

I l'Art, que és creació i recreació, pot ser elixir o verí, condemna o redempció.

T'envio ara mateix una abraçada rodona com un salvavides,
Unaquimera

El poema té uns versos finals molt suggerents. Aquesta aproximació a l'essència de l'art que, malgrat que pot matar, és la clau per a alegries i felicitats momentànies. L'art com a teràpia, també, però també en el doble tall, mortal. Tot remei és verí, tot depèn de les circumstàncies i de la dosi amb què s'administri.
Per què l'art pot ser redemptor? Potser perquè mira d'una manera esbiaixada, cerca l'ésser sense aclaparar-lo, sense ofegar-lo en l'ànsia, en "la fam de voler ésser", cerca camins cap a aquell mític or, cap a la regió on de veritat som i que han velat brillantors de falses joies.
Una abraçada,
franz

Amb aquest popurri de lletres ja pots editar el CD, jo faré cua quan surti i espero que tu me'l signaràs. Una abraçada.

Amb les frases:
"Cercant paradoxes de la vida...
Triturat per la manca de recursos...
Faig d'espia...
Desxifrant codis literaris...
Art que esdevingui llum...
Busco ser"
M'has fet pensar en la cerca vers un mateix a través de l'escriptura.

A reveure,