Equivocacions encertades.

Una ben narrada tragicomèdia, fas palès l'absurd del misteri amb que molta gent vol donar-se una importància que no té.
Felicitats per la narració i gràcies pel teu generós comentari.

Salut

Un relat molt entretingut i a la vegada una tant graciós i esvalotat, ja que si Lluís va trobar una noia que li va agradar i al final van decidir casar-se.
Enhorabona, Atlantis.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

gràcies per la teva visita al meu poema i pels teus relats. Aquest és un gran retrat de la vida, les coses passen d'una manera però podrien haver passat de mil maneres diferents.
Una abraçada des de Mataró
Joan

Un relat molt divertit. Encara que per a mi seria agosarat anar a conèixer algú, tan lluny, i que és un contacte d’internet. Potser perquè sóc poruga i cada cop més..

Ja vaig fer el comentari del relat on hi ha un intercanvi equivalent de papers i tot segueix el seu curs sense mès entrebancs.
Sobre l comentari de prosa poëtica o no, que m’has fet, en realitat és una agrupació de versos sense rima però amb mètrica, posats com si fossin prosa.

Un conte alegre, d'aquells que va bé llegir en moments grisos, d'aquells que diuen: "No cal amoinar-se. Al final, tot serà com ha de ser".
Un plaer llegir-te
Antònia

No existeixen les casualitats, sinó les causalitats! I aquesta té un final inesperat que m'ha fet volar la imaginació. He de confesar-te que les estacions de tren sempre m'ha intrigat...
, i aquest cop més que mai...

i van menjar anissos. Potser és el destí? Qui sap. Un relat molt ben conduït i amb un toc d'humor subtil que m'ha agradat.

Molt bé Atlantis.

Rosa.

Un relat divertit, i estic convençut que més proper a la realitat del que ens pensem. Prosa fresca amb argument ben trenat. Seguim llegint, Atlantis!