Cercador
Equivocacions encertades.
Un relat de: Atlantis- Compartir:
Havien quedat a la Gare Centrale de Brussel·les. Per arribar-hi el tren surt de París i té el final a Amsterdam, així que s’ha de fixar molt bé que no es faci un embolic i es passi de parada si vol trobar-se amb el Lluis, que ha conegut per internet. Com que està molt cansada es queda adormida. Quan es desperta veu passar els noms de les parades i la que queda enrere té un nom que li és totalment il·legible. (està escrita en flamenc). Baixa a la primera parada que el tren s’atura. És una estació petita i allà es troba un home que no ha vist mai però que porta una bossa groga, que és la contrasenya que han convingut per poder-se conèixer. No parla francès. S’entenen com poden. Segurament no és ell. Però per casualitat li agrada, es fan amics, s’enamoren i al cap d’un temps es casen.
Sembla que en Lluis, a l’estació Central de Brussel·les, es va trobar una noia amb una bossa groga, que tampoc era ella, però es van agradar, es van fer amics, es van enamorar i també es van casar.
Comentaris
-
Pragmatisme[Ofensiu]Andreu Martí i Cortada | 02-06-2023
Una ben narrada tragicomèdia, fas palès l'absurd del misteri amb que molta gent vol donar-se una importància que no té.
Felicitats per la narració i gràcies pel teu generós comentari.
Salut -
Conte precipitat. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 01-06-2023
Un relat molt entretingut i a la vegada una tant graciós i esvalotat, ja que si Lluís va trobar una noia que li va agradar i al final van decidir casar-se.
Enhorabona, Atlantis.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
Hola, Atlantis[Ofensiu]joandemataro | 31-05-2023
gràcies per la teva visita al meu poema i pels teus relats. Aquest és un gran retrat de la vida, les coses passen d'una manera però podrien haver passat de mil maneres diferents.
Una abraçada des de Mataró
Joan -
Molt divertit[Ofensiu]Singapore | 30-05-2023
Un relat molt divertit. Encara que per a mi seria agosarat anar a conèixer algú, tan lluny, i que és un contacte d’internet. Potser perquè sóc poruga i cada cop més..
-
Intercanvi de posicions[Ofensiu]aleshores | 30-05-2023
Ja vaig fer el comentari del relat on hi ha un intercanvi equivalent de papers i tot segueix el seu curs sense mès entrebancs.
Sobre l comentari de prosa poëtica o no, que m’has fet, en realitat és una agrupació de versos sense rima però amb mètrica, posats com si fossin prosa. -
Com ha de ser [Ofensiu]Antònia Puiggròs Muset | 29-05-2023 | Valoració: 10
Un conte alegre, d'aquells que va bé llegir en moments grisos, d'aquells que diuen: "No cal amoinar-se. Al final, tot serà com ha de ser".
Un plaer llegir-te
Antònia
-
Estació de tren[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 28-05-2023
No existeixen les casualitats, sinó les causalitats! I aquesta té un final inesperat que m'ha fet volar la imaginació. He de confesar-te que les estacions de tren sempre m'ha intrigat...
, i aquest cop més que mai... -
Van ser feliços...[Ofensiu]Rosa Gubau | 28-05-2023
i van menjar anissos. Potser és el destí? Qui sap. Un relat molt ben conduït i amb un toc d'humor subtil que m'ha agradat.
Molt bé Atlantis.
Rosa. -
Destí[Ofensiu]llpages | 27-05-2023 | Valoració: 10
Un relat divertit, i estic convençut que més proper a la realitat del que ens pensem. Prosa fresca amb argument ben trenat. Seguim llegint, Atlantis!
l´Autor
163 Relats
1397 Comentaris
101434 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
