En Dropo, un gran professional

Un relat de: Magda Garcia
El despertador continuava sonant. En Dropo l’escoltava amb totes i cadascuna de les seves neurones. La melodia anava pujant de volum, renyant-lo sonorament, en no aconseguir llevar-se. Però és que era un gran melòman i apreciava enormement les diferents tonalitats de tot el repertori. Cada matí, amb els ulls tancats, gaudia del concert d’alarma en mòbil major com si fos al Palau de la Música.

I és que llevar-se per anar a treballar sempre li havia costat. Des de jovenet. Li suposava un gran esforç arrencar al matí. Lent com un dièsel s’havia de mentalitzar per executar qualsevol moviment fora del llit.

Al seu cervell hi penjava un rètol: “Obrim a les 7 de la tarda”. A partir d’aquesta hora se sentia molt millor. Durant la jornada laboral es preparava cafès, mirava el mòbil i només es concentrava en la pantalla simulant que treballava si passava algú prop del seu despatx. Procurava mantenir reunions per videoconferència en les que només feia veure que escoltava i, de tant en tant, deia: “Correcte, correcte”. Deixava que els joves, amb ganes de pujar, s’encarreguessin de tot.

Estava exhaurint la vida laboral. Aviat es jubilaria. Continuava treballant el mínim possible per no tenir un xoc en jubilar-se, no fos cas que patís un trasbals.
A força d’anys, havia acabat fent escola. Les seves dots per escaquejar-se havien transcendit i molts joves es postulaven per treballar al seu despatx ara que buscaven algú per substituir-lo. Volien aprendre de la seva expertesa abans que es jubilés formant-se amb ell, un gran professional de la dropada.

Comentaris

  • no sé a qui em recorda...[Ofensiu]
    TerricheT | 11-01-2022

    L'experiència és un grau, i un art el de dropo!, que també cal treballar aquesta faceta laboral. Ser un dropo requereix el seu esforç, també. I crear escola per ser reconegut, té el seu mèrit.

    Bon relat, ben narrat i divertit, amb aquell fons tragicòmic ben trobat.

    Sort.

    Ferran

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 08-01-2022

    Gràcies pel comentari a "nova solitud". Sí que és un exercici basat en el que observo que passa. És clar que aquests dies la nostàlgia fa una mIca de les seves, però estic bé. Gràcies!
    Amb total cordialitat

  • Un campió[Ofensiu]
    Manelfoo | 08-01-2022

    Has girat la truita i has fet del dropo una mena d'heroi a qui pretenen imitar els més joves. M'ha fet gràcia en general, però sobretot quan fas referència a la preparació per a la jubilació. Bon escrit!

  • Droperia en do major[Ofensiu]
    Prou bé | 06-01-2022

    Molt original que el protagonista sigui l'anti treballador!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

145 Relats

479 Comentaris

37416 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya (abril 2023) i el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) els anys 2022 i 2023.

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.