En consens

Un relat de: deòmises
Detestem qualsevol cosa que tingui massa èxit, ell i jo. En això coincidim, potser. I en l'extravagància. Calia anar amb compte a l'hora de triar la roba o el calçat, de no repetir les peces musicals i, sobretot, descartar-ne l'audició si ens oloràvem un efecte aclaparador, allò que el ramat d'avui en dia diria viral o brutal. Com ànimes bessones, ell i jo. I per aquesta raó, he estat treballant en la composició del seu Rèquiem.

Per aquest rar vincle i per entendre'ns tan bé. No vaig menester la notícia per endevinar l'existència d'un tumor cerebral en metàstasi. Tampoc que em detallés les afeccions que l'aclaparaven, i que el feien embogir de dolor. En veure'l, una melodia sencera em va sonar dins del cervell i, en arribar a l'escriptori, la vaig plasmar en el pentagrama. No m'atrevia a taral·lejar-la ni a xiular-la per no avorrir-la i desistir en l'empresa. Ho volia fer per ell i per mi, i tenia clares quines haurien de ser les condicions, preses amb el cap fred i acatades sense excepcions el dia del funeral. La llista de flors exòtiques i mai no usades en floristeria ornamental per a qui pensés en l'ofrena floral, els materials innovadors per al fèretre, i en un moment de lucidesa, escriuríem quatre versos per desbancar les estrofes tan suades dels recordatoris.

He treballat a marxes forçades per tenir-ho tot enllestit. Els músics triats seran alumnes de l'Escola de Música, sota jurament de no revelar cap detall de tot plegat; les partitures hauran estat memoritzades i guardades dins del taüt, i així no cauran en males mans que les puguin comercialitzar. Per evitar mals majors, estaran prohibits els mòbils i les andròmines enregistradores de qualsevol tipus. De no respectar-se aquestes regles mínimes, tot el material serà confiscat i incinerat amb el taüt. Així ho desitjàvem, com ànimes bessones, ell i jo. I així ho vàrem pactar, també, a l'uníson i simultàniament, en la còmplice picada d'ull davant del mirall. Ara ja estem preparats per a morir el meu reflex i jo.

Comentaris

  • Fàcil consens[Ofensiu]
    Prou bé | 16-03-2022 | Valoració: 10

    A vegades no tan fàcil, arribar a aquest consens!
    Molt bon relat, microrrelat...
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

360 Relats

979 Comentaris

279940 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978