En consens

Detestem qualsevol cosa que tingui massa èxit, ell i jo. En això coincidim, potser. I en l'extravagància. Calia anar amb compte a l'hora de triar la roba o el calçat, de no repetir les peces musicals i, sobretot, descartar-ne l'audició si ens oloràvem un efecte aclaparador, allò que el ramat d'avui en dia diria viral o brutal. Com ànimes bessones, ell i jo. I per aquesta raó, he estat treballant en la composició del seu Rèquiem.

Per aquest rar vincle i per entendre'ns tan bé. No vaig menester la notícia per endevinar l'existència d'un tumor cerebral en metàstasi. Tampoc que em detallés les afeccions que l'aclaparaven, i que el feien embogir de dolor. En veure'l, una melodia sencera em va sonar dins del cervell i, en arribar a l'escriptori, la vaig plasmar en el pentagrama. No m'atrevia a taral·lejar-la ni a xiular-la per no avorrir-la i desistir en l'empresa. Ho volia fer per ell i per mi, i tenia clares quines haurien de ser les condicions, preses amb el cap fred i acatades sense excepcions el dia del funeral. La llista de flors exòtiques i mai no usades en floristeria ornamental per a qui pensés en l'ofrena floral, els materials innovadors per al fèretre, i en un moment de lucidesa, escriuríem quatre versos per desbancar les estrofes tan suades dels recordatoris.

He treballat a marxes forçades per tenir-ho tot enllestit. Els músics triats seran alumnes de l'Escola de Música, sota jurament de no revelar cap detall de tot plegat; les partitures hauran estat memoritzades i guardades dins del taüt, i així no cauran en males mans que les puguin comercialitzar. Per evitar mals majors, estaran prohibits els mòbils i les andròmines enregistradores de qualsevol tipus. De no respectar-se aquestes regles mínimes, tot el material serà confiscat i incinerat amb el taüt. Així ho desitjàvem, com ànimes bessones, ell i jo. I així ho vàrem pactar, també, a l'uníson i simultàniament, en la còmplice picada d'ull davant del mirall. Ara ja estem preparats per a morir el meu reflex i jo.