Emmirallats

Un relat de: Mercè Bellfort

Emmirallats


Sempre que espero l'ascensor de casa em pregunto per què han posat un mirall tan gran al vestíbul. Per donar sensació de grandària? Per embellir-lo? Potser per despertar les consciències del veïnat?
Tan bon punt obro la porta del carrer ja m'hi veig retratada; és difícil esquivar-lo: ocupa tota la paret.
Hi ha dies que hi veig una dona alegre, amb ganes de menjar-se el món, d'afrontar qualsevol responsabilitat. Hi ha dies que hi veig una dona amb el cap cot, tristoia, amb ganes d'engegar-ho tot a rodar.
Se'm representa la imatge de la muntanya russa, amb els seus vertiginosos alts i baixos. Sento un mareig ofegador.
Preocupacions, dèries; il·lusions, esperances. Tots els estats d'ànim reflectits en aquest mirall que m'ho diu tot. No calla mai res.
Un veí amb el qual fa mesos que no coincidim en les entrades i les sortides surt de l'ascensor tot apressat. Ens saludem i creuem un parell de frases de cortesia:
- Hola, Mercè, com anem? Tot bé?
- Sí, sí, tot bé, Josep. I vosaltres, també?
Naturalment ell contesta el mateix. No hi ha temps per dir res més. Cadascú va a la seva. Cadascú porta el seu bagatge particular i el tragina com pot o com sap.
Ja sóc dins de l'ascensor i torno a trobar-me cara a cara amb el cosí germà del de baix. Aquest mirall intimida més, el tinc més a prop, no em treu els ulls de sobre. Em sento observada i això m'incomoda. Moltes vegades opto per evitar-lo i miro al terra. Ho faig sempre quan sé que el dia no ha anat com imaginava. La vida et pot sorprendre en cada moment, és imprevisible per naturalesa.
L'ascensor s'atura. He arribat al meu replà. Obro la porta de casa, encenc el llum i la primera cosa que veig és a ell: el mirall de l'entrada m'espera amb uns ulls ben oberts. Expressen alegria.
"No, sisplau, ja en tinc prou. Estic molt cansada. Deixeu-me en pau!"
"No passa res. Ja ets a casa. Aquí tots et coneixem, pots ser tu mateixa, allibera't de les pors i dels temors. Estigue's tranquil·la"
Em crec el que em diu, ens coneixem de fa molts anys. Tanco els ulls i deixo anar un llarg sospir. Més reconfortada m'adreço al bany: ja sé que és inevitable, que me'l tornaré a trobar. I aquest cop en unes circumstàncies encara més íntimes, però ja no m'importa.
Com sempre, no passa res: per fi, ja sóc a casa. Llar, dolça llar!

Comentaris

  • felicitats *_*!!!![Ofensiu]
    mjesus | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • aprenentatge[Ofensiu]
    manel | 02-01-2009

    Em sembla que ets una prova més de l'escola d'escriptura que pot arribar a ser RC, sempre que s'hi participi amb ganes d'aprendre, és clar. Aconsegueixes una prosa cada vegada més polida, acurada, fins i tot diria punxeguda, en el sentit de provocar sensacions al lector. Bé, potser el web no hi té res a veure en el teu cas, però córrer per dins, llegir, comentar, i esperar que altres relataires et comentin, és francament enriquidor.
    En els teus darrers relats el tema pot ser més o menys interessant, però l'exercici i la pràctica de l'escritpura es nota.
    M'ha agradat "Emmirallats", aquest diàleg amb nosaltres mateixos a través del reflex d'un mirall és sempre interessant. Ens ajuda a descobrir-nos, a conèixer-nos millor, i potser també a confiar més amb nosaltres mateixos. Semblant al que ens passa quan escrivim?
    M'ha fet pensat en un text d'una altra relataire: "ciousari", una companya de terres gironines que no es prodiga massa pel web, però que francament val la pena. Ha guanyat recentment un premi amb un recull de petites històries. En la primera el mirall també és molt important. Te'n deixo l'enllaç (espero que funcioni)
    clica

    Mira que fer propaganda d'una altra relataire, quines coses de fer!
    A veure si ens veiem aviat a la trobada que ha proposat en copèrnic.

    Petons!
    manel

  • Bona feina Mercè![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 29-11-2008

    D'això en podríem dir literatura familiar, crònica personal del dia a dia, i l'excusa del mirall em sembla magnífica per mostrar-nos tics contemporanis, que qui ho sap, potser en un futur faran sentir curiositat a qui ho llegeixi, com ara sentim nosaltres curiositat pels fets quotidians d'escriptors d'un passat inabastable per nosaltres.
    Hi poses un cert toc de crònica periodística, i es nota que hi fas alguna col·laboració.
    Potser hauries de posar comte amb les puntuacions; hi ha alguna coma i algun punt i coma que no lliguen gaire, com a mínim m'han xocat en la seva col·locació.


    Una abraçada ben forta, i a seguir al tall.

    Ferran

  • La vida entre miralls[Ofensiu]
    bocidecel | 28-11-2008 | Valoració: 10

    Miralls que reflecteixen l'interior, miralls en el caliu de la llar, miralls en la fredor de la indiferència. Veure'ns copiats ens fa adonar de la imatge externa del nostre interior. Sabem si està angorixat, serè, alegre, trist, emprenyat, indiferent... És com veure la nostra imatge a través d'uns altres ulls i potser per això ens intimida, perque veiem quí som realment i no qui ens pensem que som.

    Un relat des de la introspecció, on ens hi veiem reflectits, personal i general, senzill i profund.

    Una abraçada des de l'atra banda del mirall.

  • Treure el suc...[Ofensiu]
    rnbonet | 28-11-2008

    ...del dia a dia, de les vivències quotidianes, i fer-ne literatura és de les 'escriptures' més difícils. La instrospecció que fa universal allò personal.
    Tu has aconseguit un relat fluïd, exacte. l'enhorabona!
    Salut i rebolica, sempre!

  • Sempre m'he preguntat...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 28-11-2008 | Valoració: 10

    per què hi posen miralls dins els ascensors. Per què faci un efecte de fondària? Per què poguem mirar-nos-hi i veure la fila que fem quan marxem o tornem a casa? Sigui com sigui, és cert que en el nostre dia a dia ens topem amb molts miralls, i depenent del moment i la situació ens resulten agradables o no tant. M'ha fet gràcia però que resaltessis el fet que els miralls de casa sempre ens resulten més amables, com si ja ens coneixessin. Hi estic d'acord, és una sensació que he tingut alguna vegada.
    L'he trobat original el teu relat, Mercé, m'ha agradat molt.
    Una abraçada

  • ELS MIRALLS I LA QUOTIDIANITAT[Ofensiu]
    nuriagau | 27-11-2008 | Valoració: 10

    Un relat molt quotidià. Has sabut descriure unes situacions, amb les quals hi convivim cada dia, d'una forma molt encertada.

    Quants miralls conviuen amb nosaltres cada dia? Has fet una enumeració prou exhaustiva.

    Quines imatges veiem reflectides als nostres miralls de cada dia? Les nostres imatges externes sovint són les traduccions dels nostres estats d'ànim interior.

    Un relat quotidià i literari alhora.

    Núria Gausachs i Cucala

  • Un mirall gran i jo[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-11-2008 | Valoració: 10

    Fenomenal la teva descripció. Un mirall limita o engrandeix ? Ensenya o Suggereix ?
    Un mirall dòna joc. Enhorabona.

  • és curiós [Ofensiu]
    ESTEL | 27-11-2008 | Valoració: 10

    però sembla què el mirall recull l´estat d´ànim.
    Et llegia i m´he ficat dintre del text, m´he imaginat dintre de l´ascensor en un dia d´aquells que estaries millor tancat a casa i quan he baixat a la porteria i m´he vist en el mirall, ostres!!! quina mala llet m´ha entrat. Per descomptat el mirall pot ser el nostre pitjor i millor amic

    Avui fa dia de estar a casa sense miralls i bé tapadeta

    una abraçada

  • Em sap greu[Ofensiu]
    brins | 27-11-2008 | Valoració: 10

    No havia clicat la valoració.

  • Per un instant,[Ofensiu]
    brins | 27-11-2008

    el teu relat ha estat mirall que m´ha emmirallat.
    M´hi he vist reflectida en molts moments.
    El mirall, evidentment, a més de ser un objecte decoratiu, és el nostre amic i enemic, que no ens enganya, que sempre ens mostra la realitat, tant si és bona com si és dolenta, alegre o trista. A vegades, és millor no mirar-lo.

    Una abraçada

  • Perdona...[Ofensiu]
    josep casanovas olmos | 27-11-2008 | Valoració: 10


    El mirall no té la culpa de res. L'única cosa que fa, és reflectir la teva imatge; l'estat d'ànim el poses tu. Un mirall en si mateix no decora. Pot ser que distorsioni, que eixampli un espai i que reflecteixi qualsevol cosa que no desitges veure, ni que sigui vista pels altres. Un mirall decora quan està decorat. És llavors quan la teva atenció queda compartida entre la teva imatge reflectida i la seva decoració. Potser sigui per deformació professional que et parli del mirall com objecte. No obstant, és veritat que té una part de misteri. S'ha escrit molt sobre el seu enigma i el seu malaventura quan es trenca. Si veiessis la de miralls que es trenquen en les cristalleries, deixaries de creure en les seves supersticions. Una fina capa de plata polvoritzada sobre un vidre transparent, és suficient per a crear un món literari ple de sentiments. El teu relat és un exemple. M'ha agradat.

Valoració mitja: 10