Els ulls, un mirall

Un relat de: Prou bé

Ambdós van llegir-se als ulls que tot s'havia acabat. La imatge era nítida: expressava la realitat d'un paisatge desolat, erm.
Com una pel·lícula, van veure passar totes i cadascuna de les instantànies de la història d'amor, convivència i complicitats que havien compartit.
Tot va començar feia tres anys. Eren a la vila closa d'Altafulla, un dia festiu del mes d'octubre. Portes, finestres i balcons eren tancats. Ningú no es veia pels carrerons empedrats i costeruts. Encara feia sol que donava una tonalitat especial a les pedres del castell. Ambdós amb un planell a la mà i la càmera a punt, des de cantonades diferents, van fer cap a la plaça de l'església. Van enfocar i, en fer la fotografia, es van retratar l'un a l'altre! Un primer somriure va deixar pas a unes riallades que no podien aturar. Sense dir-se res van veure que s'havien "trobat" i, perplexos, es van adonar que el futur havia de ser...de parella.
Al cap de pocs dies ja vivien junts a un pis que veien bonic.
Al començament, els ulls sempre brillaven amb mil llumetes. Tot eren il·lusions i projectes. La vida era preciosa i la mútua descoberta els omplia de goig.
Van compartir el trajecte final dels estudis universitaris que acabaren alhora. Els seus ulls anaven i venien transitant per realitats canviants: passaven d'ulls empetitits de tant llegir i memoritzar estudiant a ulls esbatanats per l'alegria dels aprovats amb nota. Com que tocava buscar feina repassaven anuncis amb els ulls fixats a l'ordinador. Amb ulls crítics escrivien i reescrivien currículums per presentar-se el millor possible a diferents ofertes de treball.
El temps corria i els mesos s'escolaven entre la feina, sortides als vespres amb els amics, alguna escapada romàntica i nits davant de la televisió veient i "endrapant" maratons de sèries.
Ja no reien tan sovint i les llumetes als ulls s'esmorteïen.
Conscients d'això, van fer per recuperar la il·lusió que minvava a poc a poc.
Va ser en va.
Els dies van amuntegar-se l'un sobre l'altre, fins al moment que, com en un mirall, es llegiren als ulls que ja no els unia res.
Van plorar junts pel "paradís perdut". Van dormir plegats per última vegada i l'endemà van començar a recollir per buidar el pis que, ara, veien amb uns altres ulls, amb el filtre del dol de la pèrdua i d'una resta petita d'amor que encara els quedava.

Comentaris

  • Una història molts cops certa[Ofensiu]
    Atlantis | 02-11-2021

    La il·lusió de la primera mirada, el desengany de la última.
    Bona història.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

47 Relats

362 Comentaris

11401 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com