ELS LLUMS DE NADAL

No us diré ni el lloc ni el poble on va succeir tot. Sols comentaré que en el poble no gaire gran no estava situat a Catalunya i al cim de tot el presidia un castell.

Eren voltants de Nadal el dia 23 de desembre i jo una agent d'assegurances li varen proposar fer la feina d'un company dedicat a defuncions. El pobre home estava malalt i havia ocorregut una defunció que s'havia d'acompanyar i revisar que tot estigues bé a un lloc de províncies de parla castellana. Jo no ho havia fet mai, però tenint en compte fer un favor a un company vaig assentir.

Tenint en compte que al mort li donarien cristiana sepultura l'endemà jo havia de quedar-me a dormir al poble i marxar un cop finalitzat, amb la corresponent lapida posada. El cotxe de la funerària deixaria al difunt i tornaria a Catalunya, havia de revisar també que els taxis de familiars haguessin fet la seva feina.

Recordo que vaig agafar el cotxe de la companyia havent dinat i devia arribar al lloc de destí una mica més aviat que el difunt, de totes maneres era ja fosc i vaig mirar dues vegades el meu GPS , una cosa lletja i grossa que feia servir per trobar llocs de clients, i si em va portar davant de la funerària.

La funerària lluïa amb una multitud de llumets col·locats en una espècie de porta de vidre on un cotxe que jo sols havia vist en les pel·lis de Dràcula, o sigui antic, però guarnit de draps negres i de llumets de Nadal que s'encenien i apagaven, ho vaig haver de mirar vaires vegades, si el cotxe feia patxoca, però el vaig trobar molt tètric.

Vaig trucar a la porta i un senyor d'edat avançada va sortir i en veurem va dir “ La de los muertos”, si vaig fer jo, però el mort el porta un altre cotxe. -  Ve; no obstant això, ja està en camí, no?

Si vaig dir jo, i assenyalant els llums li vaig dir,- Suposo que els apagarà no?

Nooo, perquè ,va contestar,- aunque este muerto para el tambien es Navidad.

La història continua, però no avui.