Els daus d'ivori

Els daus d'ivori

Fas ballar daus d’ivori dins les mans; sacsar-los t’ajuda a meditar i et cal prendre una decisió que t’esbandeixi els neguits. Entens la calma com una podridura aclaparadora i no vols allargassar aquest descans obligat. Menys encara després d’una fabulosa i ben orquestrada campanya contra els colèrics helvecians.

«Queda’t a Ravenna». T’ordena un missatge de Pompeu; el dèspota.

Quan el governador autòcrata de Roma t’ofereix la ratera del consolat per un any més, revius la fredor de la solitud. No és un mal destí, però no està fet per qui vol anar més enllà i sap que la ventura li assigna un fat més gloriós. Creu que li faràs cas per sempre?, que t’estaràs un altre any sense travessar el Rubicó? Dubtes si descansa tranquil el tirà. No has llicenciat la teva fidel tropa, i Pompeu ho sap; això l’ha de fer pensar.

Tens traça pel comandament, ho has demostrat a bastament, i ara t’atrau governar tot l’Imperi. Sols un pas separa la incertesa dels fets i vols fer realitat l’auguri que et proclama Emperador. Marxaràs amb una única legió, per entrar a Roma i omplir-la de llibertat. Et consideres tan admirat pel poble com dels teus homes, guerrers vencedors a les Gàl·lies qui amb coratge lluitaren sota la teva insígnia. No ho dubtes, ells donaran la vida defensant-te; n’estàs prou orgullós. Els demanaràs un altre esforç, però l’objectiu també els atrau a ells. Abans del capvespre esperen sentir l’ordre que en silenci has decidit; t’han sentit llençar els daus al tauler!

Perceps un desassossec, però no pots descriure'l, potser el causen aquells núvols que veus navegar pel cel de l’Adriàtic. Són negres com el destí que tu desitges als indignes nobles Optimats.

***

L’alba rogenca del nou dia veu refrescar les peülles del teu cavall en travessar el Rubicó fronterer. Creues els límits amb l’audaç legió. La tropa brama persuadida; van on els manen els Déus, allí on cal fer justícia al poble que els reclama.

És el teu destí, Gai Juli Cèsar, ser el pròxim Emperador Romà.
«Alea iacta est.»