Els daus d'ivori

Un relat de: TerricheT
Els daus d'ivori

Fas ballar daus d’ivori dins les mans; sacsar-los t’ajuda a meditar i et cal prendre una decisió que t’esbandeixi els neguits. Entens la calma com una podridura aclaparadora i no vols allargassar aquest descans obligat. Menys encara després d’una fabulosa i ben orquestrada campanya contra els colèrics helvecians.

«Queda’t a Ravenna». T’ordena un missatge de Pompeu; el dèspota.

Quan el governador autòcrata de Roma t’ofereix la ratera del consolat per un any més, revius la fredor de la solitud. No és un mal destí, però no està fet per qui vol anar més enllà i sap que la ventura li assigna un fat més gloriós. Creu que li faràs cas per sempre?, que t’estaràs un altre any sense travessar el Rubicó? Dubtes si descansa tranquil el tirà. No has llicenciat la teva fidel tropa, i Pompeu ho sap; això l’ha de fer pensar.

Tens traça pel comandament, ho has demostrat a bastament, i ara t’atrau governar tot l’Imperi. Sols un pas separa la incertesa dels fets i vols fer realitat l’auguri que et proclama Emperador. Marxaràs amb una única legió, per entrar a Roma i omplir-la de llibertat. Et consideres tan admirat pel poble com dels teus homes, guerrers vencedors a les Gàl·lies qui amb coratge lluitaren sota la teva insígnia. No ho dubtes, ells donaran la vida defensant-te; n’estàs prou orgullós. Els demanaràs un altre esforç, però l’objectiu també els atrau a ells. Abans del capvespre esperen sentir l’ordre que en silenci has decidit; t’han sentit llençar els daus al tauler!

Perceps un desassossec, però no pots descriure'l, potser el causen aquells núvols que veus navegar pel cel de l’Adriàtic. Són negres com el destí que tu desitges als indignes nobles Optimats.

***

L’alba rogenca del nou dia veu refrescar les peülles del teu cavall en travessar el Rubicó fronterer. Creues els límits amb l’audaç legió. La tropa brama persuadida; van on els manen els Déus, allí on cal fer justícia al poble que els reclama.

És el teu destí, Gai Juli Cèsar, ser el pròxim Emperador Romà.
«Alea iacta est.»

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista de l'XI Concurs ARC de Microrelats «Gèneres Narratius» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    I com ja saps, en haver quedat finalista anteriorment en aquesta edició, no cal que ens enviïs l'autorització

    Cordialment,

    Comissió de Concursos - ARC



  • La sort o El destí?[Ofensiu]
    Solsona Bot | 18-05-2021 | Valoració: 10

    Un bon relat que ens fa present que molts cops ja no és possible aturar una situació i les seves conseqüències; la sensació que tenim sovint que no podem fer res per canviar el futur o destí.

  • Lírica i èpica.[Ofensiu]
    SrGarcia | 14-05-2021

    Bon moment de la història has triat per a fer aquest relat; un moment transcendental com pocs.
    Certament s'havia de ser molt llest i valent per a sobreviure entre tants pactes i traïcions, tantes intrigues i conspiracions. Cèsar va demostrar molta grandesa i més n'hauria mostrat si els egipcis no arriben a matar Pompeu.
    Trobo que has agafat un bon to per explicar la història, un to entre líric i èpic, molt adient al cas.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El relat entra a concurs. Sort i gràcies per participar.


    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

8 Relats

46 Comentaris

4695 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.