Elogi de les mans

Un relat de: aleshores
Vosaltres que heu estat persones,
i heu rigut i heu plorat quan calia,
i he un tingut un bressol que us movia
i una ma, heu tingut prou de coses.

Jo he vagat, en el fred i el silenci,
he esperat debades, m’he fet gran
sense arribar a ser nen i he contemplat
la despullada forma del misteri.


Puc tanmateix arrossegar aquest dol:
per a mi no és la mort en vida.
No renuncio a la ma amiga,
una ma que ens bressi, refugi i consol.


En veient com la llum s’apaivaga,
el dia pereix, el silenci s’estén,
es retroba l'enyor de la ma,
de l’inici: alegre i lluent.

Comentaris

  • Canela fina | 12-02-2022 | Valoració: 10

    M'has dut a la infància, les mans dels meus pares són un record importantíssim a la meva vida. Per sort encara els puc donar la mà :) molt bonic, gràcies!

  • Melanconia[Ofensiu]
    Prou bé | 29-01-2022

    ... que amara tot el poema que es bell en la seva tristesa...!
    Amb total cordialitat

  • de les mans que falten i enyores[Ofensiu]
    Atlantis | 24-01-2022

    Es bonica la poesia i una mica trista, malgrat té un final d'esperança. Les mans son un bon tema i/o una bona imatge.


    M'ha agradat el poema. El poema es llegeix amb un bon ritme i això també m'ha agradat.

  • En l'enyorança. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-01-2022 | Valoració: 10


    Un poema amb tristor. Perquè es veu que en l'enyor de la mà quan es bressolava, quan era petit. Vaja!, m'ha impressionat molt aquest poema que té molta rítmica.
    M'alegre llegir-te de nou, Aleshores.
    Si tens ganes i temps per a llegir, ja em diràs en la meua pàgina. Fa temps que no m'has visitat. Gràcies.
    Saluts.

  • Les mans i la llengua.[Ofensiu]
    SrGarcia | 23-01-2022

    De les mans en pot sortir el millor i el pitjor; són com la llengua a la coneguda faula d'Esop.
    Certament, si alguna cosa s'ha de trobar a faltar, és la mà que mou el bressol. Una poesia trista; el narrador mostra una barreja de resignació i enyorança que donen un to emocional gens estereotipat.

  • Un poema en certa manera impressionant.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 23-01-2022 | Valoració: 9

    M'ha agradat aquest poema. Potser no l'he entès del tot però el que tinc clar és que m'ha agradat, sí.

    Pobre protagonista del teu poema, sigui qui sigui, sense infància (o potser almenys sense una infància feliç), sense una ma amiga que l'acariciï... que fred que és... Potser és en certa manera un poema trist (no molt per a mi, si puc opinar) però em sembla un poema d'algú que no té molta esperança però que no renuncia a tenir-la, si ho he entès bé.

    En fi, ja ens veurem per Relats, estimat company.

    Salutacions!!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: