Cercador
El xiquet d'aigua
Un relat de: Llorenç GarciaA més d’esta predilecció vers el líquid element, Arnau tenia una altra singularitat. Enmig d’estes humides solituds, li emergien a la ment qüestions d’allò més surrealistes que submergien en estupefacció els seus adults.
-Mare, t’agradaria ser aigua però amb vida?
-Però, Arnau, fas unes preguntes més rares. Aigua amb vida? D’on t’has tret això?
-Sí, mare. He estudiat al col•legi que l’aigua és líquida, després s’evapora i passa a l’estat gasós. També, quan la temperatura abaixa a sota zero es congela i passa a l’estat sòlid. Deu ser divertit, veritat?
Notant la incomprensió dels majors, no resultava gens curiós que al final Arnau preferira continuar raonant amb l’aigua, única confident a on podia vessar estes confidències que brollaven de tant fèrtil fantasia. Però al cap d’un temps, en un dia fosc i que apuntava tempesta, Arnau comprengué que no era l’únic a comprendre el llenguatge de l’aigua. Es tractava del seu iaio matern, que havia sigut mariner durant la joventut. Ell ja es trobava a punt d’embarcar-se a la barca d’Estígia, però abans de soltar el darrer alé, li entregà una caixeta xicoteta de fusta amb un peix tallat que es mossegava la cua.
-Arnau, llig-lo demà. Dona’m un beset i retín esta idea en la teua ment: “Sigues sempre tu mateix”.
El nét romangué commocionat perquè, en la llàgrima que maldava per eixir de l’ull del iaio, llegí un adéu per sempre; mentres que, en la humitat de la mirada, un missatge de conhort. Malgrat tot, respectà el desig del moribund i esperà com aigua de maig el rompent de l’alba. No pogué evitar esguitar-se d'inquietud. Com a peatge, navegà un llarg periple de lluna negra completament en blanc.
El sendemà, al primer rajolí del sol ixent, Arnau obrí la caixa entre poregós i desficiós al temps que la vida del vell ancià s’aigualia en estat inert. Dintre la capsa, hi havia dipositat un flasc xiconiu de cristall amb un missatge de paper dins. El nen, amb pols tremol, arrencà amb forta embranzida el tapó, desplegà el full i en llegí inquiet el missatge:
“Amat Arnau,
La brisa fugissera de la mar i el cant plorós de les gavines m’anuncien que tancaré els ulls per no obrir-los mai més. No tingues por ja que no és tracta més que d’un cicle de la Natura, com passa amb l’aigua. ¿Sabies tu que les tres quartes parts del cos humà es constituïx d’aigua? Sí, Arnau, som pràcticament tot aigua. Per això, no li tem a la mort perquè sé que molt prompte m’evaporaré, pujaré a l’atmosfera, esdevindré pluja que fertilitzarà les terres i faré que nasquen herbes i arbres, amb fruits saborosos. No t’abandonaré mai. Seré sempre present en algun núvol o en qualsevol dels llacs als que a tu tant t’agrada nadar.
Però no esperes la mort per complir el cicle infinit de l’aigua. Recorda que ara ets aigua amb vida i que l’aigua no pot estar estancada perquè sinó es corromp. Que este element viatja i coneix tots els estats i s’escola en tots els llocs possibles. No oblides que has de fer el mateix: viatjar, moure’t, experimentar, volar,... Confiar en tu mateix tal com fa l’aigua quan desafia tots els espais amb sana ambició. Trenca tot límit i, encara que de vegades pugues contaminar-te amb aiguamolls que no et pertoquen, sempre tindràs a l’abast l’opció de depurar-te i tornar a ser el que vulgues.
No ho oblides, Arnau,
ETS AIGUA AMB VIDA.
El teu iaiet, que sempre serà al teu costat.”
I per fi, afonant-se als braços de Morfeu alcoholitzat pel salnitre que desprenia el paper, Arnau descansà en pau.
Comentaris
-
Enhorabona!!![Ofensiu]AssociacioRelataires | 17-11-2012
Benvolgut / benvolguda relataire:
El teu relat ha estat seleccionat per formar part del recull L’estimem perquè és la nostra! que l'Associació de Relataires en Català publicarà al voltant del mes de febrer del 2013.
És per això que, en haver quedat seleccionat/ada, t’agrairíem que ens facis arribar l’autorització de publicació corresponent
Només cal que ens enviïs per correu electrònic (leela.arc@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.
Cordialment,
Comissió de Concursos
TEXT D’AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu: leela.arc@gmail.com
En/na ......................................................................................................... amb DNI. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ......................................, del qual sóc autor/a, en el recull L’estimem perquè és la nostra! i a fer-ne difusió pels mitjans habituals de l’ARC.
En aquesta publicació vull constar amb el nom/pseudònim d’autor/a: .................................
-
com m'ha agradat [Ofensiu]Lavínia | 06-10-2012
aquest relat! És un cant a la llengua, a la vida i a la parla del poble que no l'oblida.
-
Molt bona...[Ofensiu]AVERROIS | 03-10-2012 | Valoració: 10
...història.ETS AIGUA AMB VIDA. Està molt bé aquesta frase, una realitat que tothom hauria de tenir en la seva ment.
Una abraçada. -
Cicles de vida[Ofensiu]Unaquimera | 26-09-2012 | Valoració: 10
Tot són cicles, és evident a poc que mirem al voltant, i mercès a ells vivim o sobrevivim, i permetem que tot visqui o sobrevisqui a nosaltres.
Tal com assenyala el iaio del teu relat al seu nét, intentar estancar-se és absurd i resulta perillós, ja que una situació semblant té per destí la corrupció ( quin mot més actual en el nostre cicle temporal, oi? ).
M’ha agradat tornar a coincidir amb tu en una nova convocatòria de l’ARC: sempre és un plaer renovat!
T’envio una abraçada per celebrar el retrobament i la tardor que ja hem estrenat,
Unaquimera
-
Aigua en colors[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 14-09-2012 | Valoració: 10
Moltes gràcies Llorenç pels teus comentaris i bons desitjos. S'han complert tots i més. Encara visc dalt del núvol, tot i que fa unes hores que he arribat de Ribes de Freser. El detall que més recordo és el banyet que ens vam donar a 1.400 metres d'alçada, en un paradís d'aigua fresca, rierol divertit, herba acollidora, bosc de fantasia i pontet de fusta i vida. Va ser un instant per a emmarcar. Crec que el teu protagonista ho entendrà perfectament. Una forta abraçada d'un que encara es troba dalt del núvol, l'Aleix.
-
Disculpa'm, Llorenç[Ofensiu]brins | 12-09-2012
No sé què ha passat, però no era la meva intenció ser tan repetitiva...
Una abraçada -
Bon relat[Ofensiu]brins | 12-09-2012 | Valoració: 10
Un relat preciós, Llorenç, narrat amb la saviesa de qui coneix la vida i amb la tendresa de qui sap viure-la. Tant de bo que tots recordéssim sovint el que en realitat som, vida efímera, però eterna, amb constant moviment.
M'ha agradat el fons humà que conté la narració i m'han agradat, també, els mots que hi utilitzes. Gràcies per compartir-los!
Pilar -
Bon relat[Ofensiu]brins | 12-09-2012 | Valoració: 10
Un relat preciós, Llorenç, narrat amb la saviesa de qui coneix la vida i amb la tendresa de qui sap viure-la. Tant de bo que tots recordéssim sovint el que en realitat som, vida efímera, però eterna, amb constant moviment.
M'ha agradat el fons humà que conté la narració i m'han agradat, també, els mots que hi utilitzes. Gràcies per compartir-los!
Pilar -
Bon relat[Ofensiu]brins | 12-09-2012 | Valoració: 10
Un relat preciós, Llorenç, narrat amb la saviesa de qui coneix la vida i amb la tendresa de qui sap viure-la. Tant de bo que tots recordéssim sovint el que en realitat som, vida efímera, però eterna, amb constant moviment.
M'ha agradat el fons humà que conté la narració i m'han agradat, també, els mots que hi utilitzes. Gràcies per compartir-los!
Pilar -
Bon relat[Ofensiu]brins | 12-09-2012 | Valoració: 10
Un relat preciós, Llorenç, narrat amb la saviesa de qui coneix la vida i amb la tendresa de qui sap viure-la. Tant de bo que tots recordéssim sovint el que en realitat som, vida efímera, però eterna, amb constant moviment.
M'ha agradat el fons humà que conté la narració i m'han agradat, també, els mots que hi utilitzes. Gràcies per compartir-los!
Pilar -
Aigua de vida[Ofensiu]Naiade | 30-08-2012 | Valoració: 10
Un relat deliciós Llorenç, descrius escenes plenes de tendresa amb un ric lèxic que no podem pas perdre. Entre línees em sembla llegir que la llengua no pot estar estancada, corre el perill de corrompre’s. Seguim el consell.
Una abraçada
Valoració mitja: 10
l´Autor
87 Relats
315 Comentaris
108275 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.
També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.
"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.
Gràcies.
Llorenç Garcia
el meu blog