El virtuós

Un relat de: Carles Linares
Sóc el virtuós de la colla.

No ho presumeixo, és un fet. Els companys de la banda estan gelosos, sobretot el cabellut tatuat que es deleix per ser un artista, però és senzillament la veritat.

Ja sé que no veureu ben clar la diferència amb l’artista, però és fàcil: fem, més o menys, la mateixa tasca, però si ell poseeix la tècnica, jo tinc l’instint, o més aviat el geni innat. L’artista ha d’obrir els ulls, jo els puc cloure.

Coneixeu l’anècdota del carnisser d’en Zhuangzi, el filòsof taoista de l’antiga Xina? Pot retallar un bou sencer sense tocar ni un os ni una vena, sense tacar ni usar el ferro del seu ganivet. No està treballant, està ballant amb la fulla.

Jo sóc aquest ballarí.

Un virtuós és un artista fet esperit, un gripau esdevingut colibrí, una eruga tornada papallona.

L’artista prova de capturar la llum i empresonar-la a la seva tela, jo sóc el remolí que fa volar les fulles daurades dels faigs a la tardor, donant-les un últim goig abans de desaparèixer en l’anonimat de l’humus.

Naturalment, no aneu a contar-ho a l’artista, el pobre, en el seu univers mental, s’ha pintat a dalt dels altres, tots els altres, i no voldria destruir-li les il·lusions. És un company, però ell és, de fet, una il·lusió.

Un altre amic de la colla, que fa de paisatgista, em va dir una vegada: «jo sóc la roca mirant la mar» i jo li vaig contestar «jo sóc l’onada».

Ara, naturalment, us veig escèptics. Em preguntareu què faig en la vida, i que el pintor pot vendre els seus quadres, l’escultor les seves pedretes...i jo... Deixeu-me somriure...

No he escollit el carnisser taoista per atzar, perquè el ganivet és el meu pinzell, la fulla d’acer la meva poesia, els talls els meus versos.

I ara, ja veig aparèixer les primeres rufetes als vostres nassos. Esteu pensant, però quin ofici es pot exercir amb un tallant de metall? No seria un...

Tranquil, no és necessari del tot aquesta basarda naixent que puc albirar a les vostres cares, jo no exerceixo mai en públic. La discreció és la meva segona qualitat. No em veureu mai fer el pallasso en un carrer, seria vulgar, el «street art», que se’n diu ara. Ridícul.

Prefereixo sorprendre les meves víctimes al dematí, sota un bosc fosc, quan el sol gandul es fa esperar.

Silenciós i àgil com un gat salvatge, d’un bot els agafo al coll i en menys d’un tres i no res, la fulla ha efectuat amb una gràcia sublima el moviment mortal. El tall és net, ni una gota de sang. Les víctimes no han tingut el temps d’entendre el que els estava passant i quasi no han sentit res.

Si us plau, deixeu estar aquestes esgarrifances, em poseu nerviós. Mai no m’agafaran, mai no aniré a parar en alguna presó. Sóc el fill del vent i qui pot posar les mans sobre el follet? Ningú.

Us he dit que sóc un virtuós. La meva fulla crea art més enllà de l’art. Sóc el Mozart del degollador, el Vivaldi de l’acorador, el Händel del coltell...

El meu trinxet sobre la meva presa és com el cisell de Michelangelo sobre el marbre.

Per trobar les meves futures víctimes, també he d’excel·lir, però amb el temps, s’ha tornat una segona natura.

Les petjades de les meves víctimes no les llegeixo en el fang, les ensumo. No podeu imaginar-vos el plaer de flairar-les molt abans de veure-les. Són tan ingènues, mai no es malfien. Cada vegada.

A vegades em pregunto... viuen, són tan joves, fan goig i d’un cop, tot és acabat, i no han tingut el temps d’entendre ni de sentir allò que els passava...

Sóc el virtuós.

Sóc el millor boletaire de la colla.

Comentaris

  • versió abreujada[Ofensiu]
    Carles Linares | 08-11-2021

    La versió abreujada, amb menys de 2.000 signes, per poder participar al XII concurs de micro-relats és publicada sota el títol "L'art més enllà de l'art".
    Deixo la versió llarga, aquesta, perqué les dues m'agraden i no sabria dir si una és millor que l'altra...

  • Prou bé | 03-11-2021 | Valoració: 10

    Un magnífic relat. Per com està escrit, per la utilització de les paraules, per la construcció de les frases, per la riquesa del vocabulari... per la història i pel sorprenent desenllaç!
    M’ha agradat molt llegir-te!
    Amb total cordialitat


  • Sobre el relat[Ofensiu]

    Evidentment, pots deixar el teu relat com està, igualment ja està fora de la llista del concurs.
    No sabem si en presentaràs un de diferent, però no volem deixar de comentar-te que aquest relat ens ha sorprès per les seves capes de lectura i per com el vas desgranant, fent-nos caure sempre en el parany, que no es descobreix fins a la darrera paraula. Molt enginyós, realment ens ha agradat. Volem relats teus en el concurs, i si s’avenen a les bases, millor.

    Esperem el teu relat.

    Per cert, Carles. Com ets un relataire força recent, ens caldrà tenir les teves dades personals, tal com es demana en les bases del concurs, si ens envies un nou relat, tingues-ho en compte.

    Esperem el teu relat!

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

  • Aprendre a llegir[Ofensiu]
    Carles Linares | 02-11-2021

    Voler escriure és bonic, però saber llegir correctament no seria mal ;-) Havia llegit els 2.000 signes, però desprès d'haver passejat a travès d'una xarxa complexa de neurones, s'havien convertit en 2.000 paraules...

    Participar a un concurs de caire literari quan el meu objectio és, i per molt de temps encara, aconseguir escriure en un català correcte, era molt presomptuós, per no dir altres paraules que em vènen a l'esperit...

    Deixo el relat com és, m'agrada aixó, i de totes maneres, ja tinc el cap en un altre...

    Espero tanmateix que tindreu plaer en llegir-lo.

  • FORA DE CONCURS[Ofensiu]

    Estimat Carles, el teu relat supera amb escreix el límit de dos mil caràcters que demanem a les bases.
    Tens encara l’opció d’esborrar aquest relat i presentar-ne un que no superi els 2000 caràcters.

    Et volem fer un comentari de caràcter literari, recomanar-te que abans d’enviar-lo, el nou relat, li facis una passada per un corrector en línia, nosaltres sempre aconsellem el «LanguageTool».
    No és que el teu relat, actualment, tingui moltes faltes, però sempre ajuda a millorar-ne el nivell.
    I un segon consell, tot i que tu n’ets l’autor i fas com et sembla millor, no t’ho podem discutir, en un concurs, si poses de títol del relat el mateix que el de la convocatòria, no sol tenir molta acceptació entre els jutges.

    Esperem el teu nou relat retallat i revisat.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Linares

28 Relats

85 Comentaris

2492 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
De nacionalitats francesa i Suïssa, visc a Alemanya i sóc una barreja de catalana, murcià, savoyarda i suís alemànic.
M’he enamorat de la llengua catalana i encara l’estic aprenent i treballant, i el camí és llarg...
Si us plau, perdoneu les faltes que encara en trobareu massa en els meus textos, però, com es diu, de mica en mica s’omple la pica i el meu objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys, però també publicar aquí textos que us faci riure i somriure.
Si trobeu faltes més grosses que una casa, m’ho podeu dir als comentaris, moltes gràcies per endavant.

Bilder hochladen

RIURE DE TOT ABANS D'ESTAR OBLIGAT D'EN PLORAR (Beaumarchais)

charles.linares@gmail.com

Com ho podeu veure, en el nom d'usuari, he tret la H per catalanitzar-lo ;-))