Cercador
El somiador sense son
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
El somiador sense son
Ara que m’he fet vell, entre el rosari de xacres que pateixo, destaca l’insomni, un lladre irreverent de son, que m’aboca a un estat enervant i esgotador de vigília. La pastilla de Diazepam em permet adormir-me més o menys de pressa quan em fico entre llençols, però em desperto al cap d’unes hores amb la sopor acabada i el cor esporuguit. Jo que em vantava de dormir com una criatura, ara em desvetllo fins escoltar tota la fressa que esquinça la nit. Soc un somiador sense son. Rondinant cabòries, arribo a la conclusió que els anys transcorren molt de pressa i ens fan viure adelerats, cremant etapes sense esma ni tenir temps d’assaborir-les. Abans de començar aquest coi de tractament de la quimioteràpia, ja estava fart de viure, volia deixar-ho córrer, plegar veles i acabar d’una vegada. Però els fills em van entabanar a fer un darrer esforç, que lluités una mica més per tal de pair aquest reguitzell de diarrees, basques, nàusees i al·lucinacions. Fan servir el neguit i el desfici de l’amor filial, una mena de bàlsam o antídot contra el càncer que em rosega per dins sense una engruna de compassió. No entenen que ja se m’ha esvaït la il·lusió per la vida. Tot i així amb el pas de les hores, a l’adonar-me de la claror a trenc d’alba dissipant la foscor de la nit, esbufego alleugerit. Un bri d’esperança obri una escletxa en els tràngols de la malaltia. Arriba un nou dia, penso. Encara hi soc!
Pseudònim
David d’Ilercavònia
Ara que m’he fet vell, entre el rosari de xacres que pateixo, destaca l’insomni, un lladre irreverent de son, que m’aboca a un estat enervant i esgotador de vigília. La pastilla de Diazepam em permet adormir-me més o menys de pressa quan em fico entre llençols, però em desperto al cap d’unes hores amb la sopor acabada i el cor esporuguit. Jo que em vantava de dormir com una criatura, ara em desvetllo fins escoltar tota la fressa que esquinça la nit. Soc un somiador sense son. Rondinant cabòries, arribo a la conclusió que els anys transcorren molt de pressa i ens fan viure adelerats, cremant etapes sense esma ni tenir temps d’assaborir-les. Abans de començar aquest coi de tractament de la quimioteràpia, ja estava fart de viure, volia deixar-ho córrer, plegar veles i acabar d’una vegada. Però els fills em van entabanar a fer un darrer esforç, que lluités una mica més per tal de pair aquest reguitzell de diarrees, basques, nàusees i al·lucinacions. Fan servir el neguit i el desfici de l’amor filial, una mena de bàlsam o antídot contra el càncer que em rosega per dins sense una engruna de compassió. No entenen que ja se m’ha esvaït la il·lusió per la vida. Tot i així amb el pas de les hores, a l’adonar-me de la claror a trenc d’alba dissipant la foscor de la nit, esbufego alleugerit. Un bri d’esperança obri una escletxa en els tràngols de la malaltia. Arriba un nou dia, penso. Encara hi soc!
Pseudònim
David d’Ilercavònia
Comentaris
-
Contradiccio[Ofensiu]Prou bé | 02-02-2022
Viure, no ganes de viure, voler correspondre a "l'amor filial"...bon relat i bon final: esperança!
Sort!
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 01-02-2022
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!