EL SILENCI D´UN INSTANT

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Al món hi ha classes de persones. Les que estimen el silenci i les que el xivarri i el soroll és la seva vida. No gens menys també hi ha persones que escolten la música, el so del vent, el crit d'una gavina o el so del mar estavella-se   contra les roques.

També existeix la persona que vol sentir el soroll que fa la pluja sobre la teulada, el miol d'un gat, bordar d´un gos o el renill d´un cavall.

Bé en el món hi ha persones del tot diferents, m´atreviria a dir que cada persona és un món, ningú és igual a l'altre ni que sigui bessó idèntic.

Jo soc de la classe de persones que estima la música, però també estima el silenci. Si el silenci també pot explicar moltes històries i a mi m´agrada explicar històries.

De ben petita ja agafava un paper i escrivia un conte, un conte generalment inspirat en el que llegia, perquè jo recordo caminar i llegir. Si de ben petita vaig aprendre a llegir sola, pel plaer que endevinava tenien les paraules impreses.

Hi ha moltes classes de música de soroll i de silenci. Hi ha silencis bons, que son c om la pluja de primavera sobre els camps assedegats i silencis incòmodes i malèfics, els silencis que de vegades esdevenen acompanyada de persones i llocs que haurien de ser planers i de sobte són com núvols negres i pluja arrauxada que peta contra els vidres i la cara de les persones. Suposo que ja enteneu que vull dir, hi ha silencis demoníacs.

Hi ha silencis a la vora del foc amb un bon llibre agafat. Silencis com quan de sobte a la matinada et despertes i sembla que el món s'hagi aturat per un moment.

I jo una vegada a la meva vida vaig sentir el silenci absolut. Va ser al Cercle Polar Artic, un dia de desembre a menys vint-i-cinc graus sota zero. Jo parada sobre un riu glaçat a la tènue llum d'un cel que mai és fosc, però tampoc és clar. Vaig escoltar el silenci absolut i em va parlar de pau i eternitat. Vaig sentir-me part de l'univers, una guspira connectada amb tot l'espai i temps, un granet de sorra o un polsim d'estels. Per un instant vaig saber que era ser feliç.

Comentaris

  • Naturalesa i silenci.[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-03-2022

    Una bona reflexió sobre el silenci, és veritat que n'hi ha de moltes menes; el millor és el buscat.
    El que dius al final potser ho hem viscut tots els amants de la naturalesa; jo ho vaig sentir a la costa dels esquelets, el lloc més desolat del món.

  • Bona vesprada Montserrat: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-02-2022

    Hola, Montserrat, gràcies per la teua visita i el teu amable comentari al meu poema "La teua promesa", on em dius: "Crec que necessitem moltes pregàries".
    M'alegre que t'haja agradat.
    Abraçades i fins a l'altra.
    PERLA DE VELLUT

  • El silenci que parla...[Ofensiu]
    Prou bé | 28-02-2022

    ...per ell mateix però per sobre de tot , el silenci com a transmissor de les veus interiors...escoltar-nos com exercici pel propi coneixement!
    Un relat molt bonic, descriptiu i intimista! Bo!
    Amb total cordialitat

  • Culte al silenci[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 28-02-2022

    Quan més m'ha impactat el silenci ha estat durant una processó de Setmana Santa: no era un silenci absolut, ja que el trencava el so dels timbals i el fregadís dels portadors dels passos, era mes aviat un silenci de veus. Veus callades que observaven, carrers plens de gent en silenci... impactant. Penso que si no existissin aquestes manifestacions religioses on es pot copsar aquest fenomen caldria inventar una processó dedicada al silenci, sense res a venerar....
    M'he identificat molt amb el teu relat!

  • Comparteixo [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-02-2022 | Valoració: 10

    Jo també valoro i m'agrada molt el silenci.
    Molt bon Relat.
    Salutacions.

  • Massatge...[Ofensiu]
    llpages | 26-02-2022 | Valoració: 10

    per a l'ànima, això és el que m'ha suggerit la lectura d'aquest text tan ben trenat, on les imatges que descrius estan plenes de sentiments positius. M'ha agradat!

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 24-02-2022 | Valoració: 10

    M' agradat molt el teu relat.

    És molt bonic i m' agradat llegir-lo

    Continua escribint així!

    Una abraçada

    Noia Targarina

    PD: Gràcies pels teus comentaris que em vas fer!

  • Tota mena de silencis. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-02-2022 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt teu relat, Montserrat. Has fet un bon relat sobre els silencis.
    El que més m'ha tret més l'atenció i m'ha agradat és: "a la vora del foc amb un bon llibre agafat".
    I el de vint-i-cinc graus sota zero, el veig molt bé, però jo m'haguera congelat del tot.
    M'ha fet gràcia, aquest.
    Si tens temps, ja em diràs alguna cosa sobre últim relat meu. Gràcies per la teua bona amistat. Salutacions.
    Fins a l'altra. Bona nit.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

435 Relats

1501 Comentaris

287495 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.