El secret d'un bon àpat

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
El secret d'un bon àpat

Amb noranta-vuit anys, l'Enriqueta, cada dissabte cuina un deliciós i superb cap i pota amb cigrons.

—Padrina, avui serem un més a taula. La Gemma vindrà a dinar amb en Josep.

—No em diguis, que encara festeja amb aquell baldraga, de cal Cubano.

—Per què ho diu això, padrina?—va preguntar l’Ona.

—Aquest noi, té un bon os a l’esquena, i el cap ple de pardals. No fa gens per ella. Ai, senyor! Déu no ho vulgui que acabi com la pobra Virgínia—va exclamar l’Enriqueta.

—Quina Virgínia? Deixi de rondinar dona, i tanqui el foc, que la cassola ja fa xup-xup. —no ho entenc, perquè ho diu això d’aquest xicot—va afegir, l'Ona.

Silenci.

Diuen que el malnom de cal Cubano, els ve de fa temps, quan l’home de la casa, va marxar a l’Havana amb una dona del poble a fer fortuna. Al cap dels anys, va tornar tot sol, havent perdut bous i esquelles.

L'Enriqueta, a poc a poc, va marxar cap a la seva cambra. S'assegué al llit i del fons del tercer calaix del xifonier, va obrir una antiga capsa de puros, que sempre havia guardat en secret per ordre del seu pare. La fusta, vella i atrotinada, encara mantenia una agradable olor de tabac. Amb molta cura, va treure un full doblegat i esgrogueït pel pas dels anys, amb una petita fotografia antiga on es veia un home i una dona. Les seves mans tremoloses subjectaven el paper, on escrit amb una acurada cal·ligrafia, s'hi podia llegir:


«Benvolgut Enric. Sento traslladar-vos que el tifus, s'ha endut a la meva estimada esposa. Compartint aquests moments de tanta tristesa, li envio el nostre darrer retrat. Mai oblidaré a la seva germana Virgínia. Sempre vostre, Juanito».


Amb els ulls plorosos, va tornar a endreçar la capsa al seu lloc i s'alçà. Davant del mirall, mentre s’abillava es va posar a taral·lejar una havanera…

Entaulats, mentre tots gaudien de l'exquisit àpat, l'Enriqueta va mirar fixament a en Josep, i per dins seu va pensar; sembla mentida, però ets fet i pastat a l'oncle Juanito.



Pseudònim:  Anabi

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIV Concurs ARC de Microrelats «Orígens/Arrels» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    Aviat rebràs un correu amb el document autorització que ens hauràs d'emplenar i enviar-nos al correu del concurs amb el assumpe AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ XIV CONCURS ARC DE MICRORELATS.

    Moltes gràcies.

    Cordialment,
    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

  • Una història [Ofensiu]
    Prou bé | 13-02-2024

    Com moltes històries, amaga i deixa entreveure veritats i mentides. En resum secrets molt ben guardats en una caixa de puros al fons del calaix.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

297752 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!