El salt

Un relat de: Pallars
Agafo el cotxe convençut. Mitja hora conduint i tot s’acabarà. Fora neguits, fora temors. El precipici m’espera. Un gran salt al buit i el no-res. O el tot.
Ulls desesperats cercant un final. Bogeria. Peu decidit a trepitjar l’accelerador. Fins al fons. Desesperació. A tot gas, a tot gas, em va repetint una veu interna esquerdada, perduda. Salta! Suo tot jo: cara, mans, coll, pit; el cos amarat. El cor regalima sang. Delirant.
La caiguda resulta més lleu del què esperava: del llit al terra, quaranta centímetres, res a veure amb la gran patacada que estava a punt de fotre’m. Alliberació.

Comentaris

  • Aquesta variant...[Ofensiu]

    Aquesta variant en masculí i solitari de Thelma i Louise m’ha ben enganxat. Crec que he tingut més sotragada jo, amb el seu final, que el teu protagonista.
    —Joan—

  • Curt...[Ofensiu]
    Montseblanc | 01-04-2017 | Valoració: 10

    ...i molt intens a la vegada, m'has fet perdre l'alè, ja em veia al precipici...