El revolt

Un relat de: Pallars
Esbojarrat com era de mena i, especialment quan tenia un volant entre mans, ningú no s’estranyà del seu final tràgic. Aquest cop, però, el destí li jugà una mala passada: un cotxe a tota pastilla l’envestia pel darrera just en el moment en què pitjava assenyadament el fre en aquell famós revolt conegut com el de la mort.

Comentaris

  • Tot en un revolt...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 12-02-2019 | Valoració: 10

    A voltes hom pot pensar que una cosa curta és insignificant i poc treballada, i en canvi una de llarga té vàlua i mereix un reconeixement pel temps esmerçat. Però no hi estic del tot d'acord. Ho puc corrobora després de la meva experiència personal, quan escric els meus poemes, força concisos tots ells. Dir molt en poc significa molta feina de trobar els mots, la nota musica.... per a plasmar en un parell de rengles una idea, un argument, i de retruc un missatge. I si volies, Pallars, que així passes, ho has assolit de totes totes... Per què en aquest relat és tot ell un missatge potent! Ara , només cal que el llegidor sigui lo prou hàbil per a descobrir-lo. Salut i compte! amb els revolts... Nil.

  • Perdona...[Ofensiu]

    Perdona que no faci cap comentari... podria resultar més llarg que el relat...
    —Joan—