El rellotge

Quan la Carme va mirar la foto els seus ulls van quedar fixos en aquell rostre. No es podia imaginar que obrint aquella capsa trobaria la seva imatge d'adolescent. Sobre la lleixa de prop de la finestra hi tenia un rellotge de sorra d'imaginari poder sobre el temps, s'hi va apropar i li va donar la volta, mentre miraba com el fil de sorra feia un pilonet en el buit de sota, la seva ment evocaba altre cop aquell rostre sugerent.
Amb un somriure va admirar els ulls, el cabell fosc llarg i rinxolat, el cos sencer; pero el que mes cridaba la seva atenció era l'oval de la cara, aquella barbeta definida, els llavis amb mig somriure i la mirada insolent. ..Reconeixia aquell rostre, pero no era el seu, desconcertada veia en aquella foto com el temps havia jugat amb ella i el seu fill. Es preguntaba, mentre el filet de sorra omplia el buit, quina part d'ella mateixa havia deixat, com herencia, al seu fill. Aquell nen de rinxols negres, de mirada profunda, de barbeta marcada i llavis de mig somriure.....

El filet de sorra s'havia esgotat, pero la Carme seguia enfonsada en la sorprenent fotografia, somreia perque veia en aquells ulls de noia esperançada la mateixa mirada de il·lusio que ara tenia el seu fill i la barbeta que ella aixecaba amb arrogancia, era la que el seu fill lluia quan s'enfadaba , i els cabells........tan rinxolats!

La Carme va fer una ullada al rellotge, mirant el pilonet de sorra va pensar que de nou el temps li havi fet al favor de estarse quiet, de no moures, que li havia regalat de cop el plaer de sentirse com l'onada del mar que va i ve sense preses i ronroneja com un gat satisfet.

Nuria Casadevall