El preu del pecat

Un relat de: Naiade

La Marta i en Genís feia anys que eren casats i, encara que desitjaven ser pares, no ho aconseguien. Un bon dia van decidir anar a un centre especialitzat a fi de veure quin problema tenien.
Quan van entrar a la consulta, la Marta va quedar-se molt sorpresa, el metge que els esperava era un antic amic de joventut, en Jaume; bé, ara el Dr. Jaume Sisquella, un eminent ginecòleg, que formava part d'un equip de professionals reconeguts a nivell mundial pel seu nombre d'èxits en casos d'infertilitat.
El Dr. Jaume sí que va quedar ben corprès. Al davant tenia la dona que li havia robat el cor per primera vegada, el seu primer amor. La Marta estiuejava al poble on ell havia nascut, sortien a la mateixa colla i eren molt amics, ella sempre n'havia estat enamorada, però com que ell era un noi extremadament tímid, mai havia gosat dir-li el que sentia per ella. Tothom s'adonava del que passava, menys ells dos que van fer el pallús. Ni tan sols quan en Jaume va saber que en Genís, un altre noi de la colla, li va demanar per sortir, va ser capaç de confessar-li els seus sentiments.
La Marta va esperar a decidir-se, fins i tot va provocar algun encontre per tal que en Jaume parlés, però veient que tot era inútil, va pensar que potser ell no sentia el mateix per ella i va decidir casar-se amb en Genís, amb qui va ser molt feliç.
En Jaume ho va passar molt malament degut al seu hermetisme, no confiava en ningú, ni tan sols en ell mateix. Passats uns anys es va casar amb una infermera, companya de feina, que va acabar enganyant-lo amb un altre. Ell la va deixar i no va voler tenir mai més cap relació seriosa; el que més li dolia era no haver tingut fills, ell, que aconseguia fer-ne tenir a quasi tothom!
La trobada va anar prou bé, en Jaume va aconseguir dissimular els sentiments que la Marta encara li despertava i, després de fer-los les preguntes de ritual en aquests casos, va donar-los cita perquè es fessin totes les proves pertinents.
Els resultats van ser molt decebedors per a en Genís, ja que es va arribar a la conclusió que era totalment estèril. En Jaume va proposar-los la inseminació in vitro. I la parella, va acceptar de bon grat la proposta.
A partir d'aquell dia, alguna cosa va despertar de nou dins en Jaume. Encara que reconeixia que no era ètic per part seva i se sentia culpable dels seus pensaments, s'alegrava que en Genís fos estèril. Va agafar-se aquella coincidència com si fos una predestinació. El seu cap rumiava sense parar i una idea maquiavèl·lica, que ell en deia brillant, va començar a gestar-se dins seu. Li faria la inseminació a la Marta, sí, però el semen no seria del banc central, com es feia a tothom, no, seria el seu. Imaginava com seria tenir un fill amb la Marta, la dona que més havia marcat la seva vida, les seves divagacions lluitaven amb els seus principis, però, el seu caràcter tancat i poc comunicatiu, va acabar fent-lo desvariejar i pensar que era el més encertat, allò que el destí li donava.
La Marta va quedar-se prenyada al primer intent i, a més, de bessons. Van néixer dos nens preciosos, amb molts trets del pare biològic. La Marta i en Genís li van quedar tan agraïts que a partir d'aquell moment en Jaume es va convertir en el seu millor amic. Fins i tot el van fer padrí d'un d'ells i li van posar el seu nom. No passava cap festa familiar a la que no fos convidat.
Ningú se n'adonava però, que rere l'alegria inicial, dins d'en Jaume començava a créixer una gran amargura, el torturava un sentiment d'haver-se estafat a ell mateix; ja que, sí, va poder veure com els seus fills creixien, amb la mare que ell els hauria volgut donar, però ho feien en una altra llar, on ell, només era un espectador, i mai podria fer-los saber que era el seu autèntic pare.
Com a mínim va tenir el seny o la decència de no dir-los mai la veritat.


Comentaris

  • essència humana[Ofensiu]
    Avet_blau | 06-06-2009 | Valoració: 10

    Bona historia,
    dels amor perduts i que la vida
    com onades retorna sempre.

    Passen els moments decissius,
    sense parlar ni actuar,
    i la vida passa factura, d' infelicitat.

    es l'essència humana,
    complicada,
    i dificil...sempre.
    Avet

  • Quan les coses no es fan ben fetes!...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 12-05-2009 | Valoració: 10

    Quan les coses no es fan ben fetes!...
    La consciència, la portem sempre a sobre. Els remordiments mengen massa, no deixen viure.
    - Joan -

  • doncs sí,[Ofensiu]
    ESTEL | 06-05-2009 | Valoració: 10

    pecat o no, possiblement estava pagant un preu alt, perquè hi ha secrets que els voldries cridar al món i no ho pots fer.
    Un amor que va tenir el seu fruit, encara que sense l´abonament desitjat.
    Tots tenim secrets, segurament, però em poso en la pell dels que d´alguna manera guarden massa per ser introvertits i es posen traves per avançar en la vida com volguessin

    una abraçada sense cridar, però amb tota la llibertat

  • Aquesta trama dóna per una novel·la[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 03-05-2009 | Valoració: 10

    Poques vegades ho he dit, i menys encara amb tanta claredat com ho veig en aquest cas, però El preu del pecat és ben bé l'argument del que prou podria ser una molt bona novel·la! Potser sí que sembla l'engany a un mateix, però ell ha volgut que fos així. El més segur és que potser no s'ho hauria imaginat mai com acabaria. Però ja dic, això és matèria d'una novel·la: reflectir què li passava pel cap al Jaume quan va fer la insaminació a la Marta, si potser tenia algun tipus d'esperança a recuperar aquell amor platònic de joventut...

    La trama és boníssima, i el relat dóna molt de sí! Una abraçada, Naiade!!!

    V

  • Un títol encertadíssim[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 02-05-2009 | Valoració: 10

    per un relat que et trenca el cor. L'he llegit d'una revolada i t'he de dir, Naiade, que aquesta història no deixa gens indiferent al lector. Pensant en el perfil psicològic del metge i fins a on es capaç d'arribar ens fas adonar de com arriben a ser de recargolades certes ments.
    Un text molt ben escrit i ben desenvolupat que m'ha fet pensar en una novel·leta curta.
    Et felicito i aprofito per agrair-te el teu comentari ben animós.
    T'envio molts petons.
    Mercè

  • Molt bon relat Naiade[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 29-04-2009

    El teu progrés literari el veig estimulant, no deixis d'escriure, que en la pràctica viu el progrés, i com deia un periodista avui a la Vanguardia, és millor escriure un article diari que un de tant en tant, que això el mantenia en forma.

    Respecte al relat, veig que has escrit una història plena de referents de difícil solució, no hi ha pitjor engalipador que un mateix, que sols viu auto enganyant-se, i la seva solució ens mostra que el pas del temps no l'ha ajudat a superar les seves dificultats en les relacions humanes. Hauria d'haver fet teatre, més que no pas medicina.
    A mi em va funcionar. Jeje.

    Crec que hauries d'aprofundir en aquest relat, i trobar-li una sortida més ètica, potser, o més humana, al cap i a la fi, el final d'aquest metge és gairebé pitjor en la seva vida adulta que en la seva joventut, no pot ser tanta mala sort, dona!

    Felicitats pel relat i felicitats pel Sant, un xic tardet, però vàlid, oi?

    Ferran

  • Els remordiments...[Ofensiu]
    mistika | 29-04-2009 | Valoració: 10

    perseguiran tota la vida en Jaume...De totes maneres no creus que a la Marta, se li podria haver passat pel cap, ni que fos uns instants, que aquells fills s'assemblen al seu primer amor?
    M'ha agradat molt el relat.Quan estimes tant a una persona pots arribar a fer coses antiètiques...
    Feia molt que no em passava per la web i ara que he tingut una estoneta a la feina...
    Felicitats!

  • Pecats: preus i conseqÜències[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-04-2009 | Valoració: 10

    Aquest relat planteja més d'un dilema, oi?

    Hi ha una dita que es refereix a allò de què "El temps posa a cadascú al seu lloc", parlant de què els actes de cada persona li acaben passant factura més aviat o més tard.
    El teu relat exemplifica més d'un cop com les conseqüències de certes accions o certes omissions arriben al cap d'un temps... i com llavors, quan es cull el fruit, és sovint massa tard per rectificar, reparar, actuar, parlar, ...
    Crec que, fins i tot, podria escriure's una segona part, una continuació de la història, que obre portes a diferents possibilitats narratives

    El protagonista masculí, el Jaume Sisquella, és realment un personatge digne d'estudi detallat... molt complex psicològicament.

    T'envio una abraçada ben senzilla i molt afectuosa,
    Unaquimera

  • ...carai![Ofensiu]
    jos monts | 29-04-2009 | Valoració: 10

    Un relat commovedor, però al final he quedat una mica penjat.
    Jaume va deixar-se portar per uns sentiments del qual al cor, li va dictaminar, si ges pensat més en el cap, això no ho ges fet.
    Aquesta historia podria un bon pròleg per un bon llibre... per un final feliç!

  • Molt bon relat...[Ofensiu]
    Romy Ros | 28-04-2009 | Valoració: 10

    que fa reflexionar sobre l'ètica i la moral dels metges. En aquest cas un professional s'ha deixat portar pels sentiments i el preu que pagarà és l'armargura constant de veure crèixer els seus fills en una altre llar i que mai podrà explicar la veritat. Molt bon final...per una història molt trista en el fons!

  • He llegit el teu relat...[Ofensiu]
    brins | 28-04-2009 | Valoració: 10

    i l´he gaudit. M´ha agradat, la manera com ens l´has explicat, àgil i tendra.

    Tot i que s´aparti de l´ètica, de les obligacions que ha de tenir assumides el metge, ens fas entendre els seus sentiments i el comprenem, tot i que potser no hàgim aprovat la seva actuació. Felicitats!

    Una cordial abraçada,

    Pilar

  • Una reflexió sobre ètica[Ofensiu]
    nuriagau | 27-04-2009 | Valoració: 10

    Ens has ofert una història narrada amb una prosa àgil i elegant.

    Un relat que ens fa plantejar una reflexió deontològica sobre l'actuació del doctor Jaume Sisquella.

    El seu desenllaç és, també, qüestionable: "Com a mínim va tenir el seny o la decència de no dir-los mai la veritat."

    Felicitats pel relat!

    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

241 Relats

1682 Comentaris

248780 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com