El pou i el gat negre

El pou i el gat negre

Fa molts anys, en temps de la Guerra Civil, un ric propietari d’Olot va fugir de casa per por de les patrulles que anaven a buscar els amos, però abans va passar per una masia que tenia a la Vall d’en Bas, per amagar un cofre de ferro amb les joies de tota la família. El lloc més segur li va semblar que era al fons d’un pou que hi havia al pati de la casa. Dit i fet, va lligar una gran pedra al cofre i avall, fins que va sentir que tocava fons. No va dir res al masover, no fos que estigués temptat de baixar-hi, es va acomiadar i, cap a Burgos* falta gent!
A la masia hi havia un gat negre estarrufat i borni, que mirava la gent amb uns ulls que feien por. Alguns deien que s’havia escapat del cau del diable, allà entre els volcans, d’altres creien que això eren supersticions de les velles.
Al cap de tres anys, acabada la guerra, l’amo del mas va tornar, ben alegre, perquè havien guanyat els seus. Creia que la sort l’havia afavorit. Va dir al masover que baixés al pou amb una corda, perquè al fons hi havia amagat un paquet. L’home tenia una mica de basarda, perquè era molt fondo i, des de dalt, l’aigua es veia negra. Li va prometre cinc duros de plata, dels bons, i al final accedí, ben lligat per la cintura. No feia ni dos minuts que baixava quan va tibar la corda perquè el pugessin. Un cop a dalt va dir: no hi penso pas tornar, perquè al fons de l’aigua he vist dos ulls vermells que em miraven. Segur que era el dimoni!
El propietari, enfadat, li va recriminar que fos tan poruc, i el va fer seure tot xop a la vora del pou. El pobre masover plorava i repetia: No vull baixar! De sobte, el gatot negre va venir corrents, amb un salt li va mossegar el clatell i xoff, avall altra vegada! Van esperar una mica i no passava res. Quan l’amo va tibar la corda no va pujar el seu tresor sinó el pobre masover decapitat. El gat infernal portava mala sort, tal com deien les velles.

*A Burgos hi havia el govern de Franco, i allà es refugiaven els dretans.


Signat:
MalatCintona