Cercador
EL PICAFLOR I EL CAPGRÒS
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Tinc un amic que és un picaflor, aquell ocell tan petit. I un dia em va explicar una experiència seva molt peculiar:
Era un estiu molt calorós. El sol picava de cara i era tan fort que ni l’aigua treia la set. A una bassa d’un mas hi havia un capgròs molt trist. Llavors, un dia, arribà a la bassa un picaflor molt peculiar. Aquest, s’anava a disposar a beure quan va escoltar el que deia el capgròs:
-Aquest món és terrible. Tot el dia a l’aigua, envoltat d’algues, sota aquest sol abrasador, no puc viure així!
-Però si el món es ple de sorpreses! Mars interminables, muntanyes gegants, arbres altíssims i camps de flors! – contesta el picaflor.
-Això que dius son mentides! – replicà el capgròs.
-Com pots parlar així. Si només has viscut en aquesta bassa tancat. Necessites sortir per conèixer les meravelles de la Terra. I mentre ho facis potser trobes el teu lloc per ser feliç.
La discussió va seguir durant molt de temps. I quan el capgròs es convertí en granota, el picaflor el va convèncer perquè l’acompanyes a veure món.
-Amic picaflor, mostrem el món! – deia la granota.
Anaren per boscs, prats, muntanyes, pobles y la petita granota, amb llàgrimes als ulls, digué al picaflor:
-Quina pena no haver conegut tot això abans només per la meva tossudesa!
Al acabar, l’ocellet em digué que moltes vegades les persones també som així. Sense cap esperança de que hi hagi mars, muntanyes y oceans que ens esperen per ser feliços. Només haurem de perdre l’esperança quan trobem la vertadera felicitat.
Anton
Era un estiu molt calorós. El sol picava de cara i era tan fort que ni l’aigua treia la set. A una bassa d’un mas hi havia un capgròs molt trist. Llavors, un dia, arribà a la bassa un picaflor molt peculiar. Aquest, s’anava a disposar a beure quan va escoltar el que deia el capgròs:
-Aquest món és terrible. Tot el dia a l’aigua, envoltat d’algues, sota aquest sol abrasador, no puc viure així!
-Però si el món es ple de sorpreses! Mars interminables, muntanyes gegants, arbres altíssims i camps de flors! – contesta el picaflor.
-Això que dius son mentides! – replicà el capgròs.
-Com pots parlar així. Si només has viscut en aquesta bassa tancat. Necessites sortir per conèixer les meravelles de la Terra. I mentre ho facis potser trobes el teu lloc per ser feliç.
La discussió va seguir durant molt de temps. I quan el capgròs es convertí en granota, el picaflor el va convèncer perquè l’acompanyes a veure món.
-Amic picaflor, mostrem el món! – deia la granota.
Anaren per boscs, prats, muntanyes, pobles y la petita granota, amb llàgrimes als ulls, digué al picaflor:
-Quina pena no haver conegut tot això abans només per la meva tossudesa!
Al acabar, l’ocellet em digué que moltes vegades les persones també som així. Sense cap esperança de que hi hagi mars, muntanyes y oceans que ens esperen per ser feliços. Només haurem de perdre l’esperança quan trobem la vertadera felicitat.
Anton
Comentaris
-
Faula[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 29-04-2018 | Valoració: 10
Moltes felicitats per la tria d'aquest gènere, tan poc utilitzat avui en dia. I més en aquest concurs. Una història entranyable, que explica molt bé el sentit de l'esperança. Una abraçada.
Aleix
-
Collint l'esperança[Ofensiu]Loira Durban | 20-04-2018
Quan perdem l'esperança, trobarem la felicitat. M'encanta aquesta nova màxima. M'ha fet gràcia que coincidim perquè el meu relat ("Trèvol") també està tenyit de natura. Potser perquè l'esperança és pertot arreu, fins i tot en l'aire que respirem. Tu l'has plasmada en la fauna, i jo en la flora, collint trèvols d'un jardí màgic.
Que l'esperança ens acompanyi i bon cap de setmana!
Marta -
comentaris[Ofensiu]Noia Targarina | 16-04-2018 | Valoració: 7
Es un relat molt bonic i molt bent explicat!
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!