El món absurd com la mort

:-)

Aquest títol és molt dur. Serà per la veritat que hi conté. Els morts ens deixen, se'n van per sempre i reat un buit estrany en la memòria. Cada ésser és únic i insubstituïble.

Un petó, poeta!

gyps

en quest aburd món l´únic que queda ets tu,

No és fàcil conviure amb l´absurd, si t´impliques i dones la teva versió també és absurd perquè saps que no t´entenen, i et reiteres en el mateix.
O sigui, que amb tot el que tens dintre, continua, endevant, sempre, sense aturar-te

un petó molt gran

Crec que no havia llegit res teu abans. Aquest poema m'ha agradat, es clar i directe, tot i les imatges surrealistes que ens ofereixes, o pot ser és gràcies a elles que ens endinses en l'absurditat de tot plegat.

Una abraçada.

Et recrees en l'absurditat del món, de la mort, i de la vida, fins al final, on amb un toc fulminant i gairebé egocèntric, fas que tot el poema quedi en entredit. Ben fet!

Un petó.

mal que en un món tant absurd (com ho has metaforitzat perfectament en el peu poema), queda gent com tu: crítics, apassionats de la vida...

"Ara,
en aquest món absurd com ho ha sigut sempre,
sóc jo mateix,
artista, científic, músic, literat...
Sóc jo."

M'ha encantat el final!

Un petó enorme!

Anna