Cercador
El mirall de l'àvia
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
EL MIRALL DE L’ÀVIA
L’àvia és el consol de la família, la remeiera als nostres problemes, i tot gràcies a un mirall que diu que té i que li dona la solució a tot allò que li consulta.
El nerviosisme que passa la mare per tota la responsabilitat que suporta, l’àvia el tranquil·litza explicant-li al mirall estimat que tot ho pot, l’angoixa que el pare sofreix perquè la collita sigui bona, l’àvia l’assossega comentant-li al mirall que tot ho aconsegueix, la tristor que resisteix la nena per la burla que alguns amics li fan, l’anciana la minora consultant-li al mirall que tot ho soluciona, i, l’afligiment que pateix el marrec pel regany diari que tolera dels pares per la ganduleria que el caracteritza, la iaia el disminueix relatant-li al mirall que tot l’obté.
Comptar amb l’incondicional mirall i saber que fa feliços als seus estimats, la fa sentir útil i més vertiginosa, la solitud, la llunyania i la indiferència que envolta a l’àvia, s’esvaeixen quan hi és al costat del seu preat tresor, per la màgia que, aquest, li aporta. Això sí, no el deixa veure a ningú, diu que, aleshores, podria perdre l’encanteri.
Fa dies que hi viatja, s’allunya a poc a poc de l’àmbit on viu, percebem certa buidor i ens preguntem si trigarà a tornar-hi, tanmateix, la vitalitat que desprèn, malgrat tot, és descomunal, sens dubte, deu ser el mirall que ho fa possible. Un vel li entela l’enteniment, emboira el pensament i distorsiona el comportament, de mica en mica, l’anul·la com a persona.
Ens preguntem si optant al mirall miraculós podríem evitar-ho. Redreçant-li l’habitació, a dins d’un calaix de la calaixera, descobrírem una troballa, un mirall de doble cara, de color rosa i que funcionava a piles. En una cara, prement un botó, veiérem rem que paraulejava alhora que es veien passar, de manera simultània, imatges de persones i de paisatges, i, a l’altra cara, poguérem emmirallar-nos-en.
Amb tot, el més sorprenent, però, és no comptar ara amb ningú que ens ajudi a apaivagar els problemes, tal com ho ha fet sempre l’àvia.
Pseudònim:
Ailec
L’àvia és el consol de la família, la remeiera als nostres problemes, i tot gràcies a un mirall que diu que té i que li dona la solució a tot allò que li consulta.
El nerviosisme que passa la mare per tota la responsabilitat que suporta, l’àvia el tranquil·litza explicant-li al mirall estimat que tot ho pot, l’angoixa que el pare sofreix perquè la collita sigui bona, l’àvia l’assossega comentant-li al mirall que tot ho aconsegueix, la tristor que resisteix la nena per la burla que alguns amics li fan, l’anciana la minora consultant-li al mirall que tot ho soluciona, i, l’afligiment que pateix el marrec pel regany diari que tolera dels pares per la ganduleria que el caracteritza, la iaia el disminueix relatant-li al mirall que tot l’obté.
Comptar amb l’incondicional mirall i saber que fa feliços als seus estimats, la fa sentir útil i més vertiginosa, la solitud, la llunyania i la indiferència que envolta a l’àvia, s’esvaeixen quan hi és al costat del seu preat tresor, per la màgia que, aquest, li aporta. Això sí, no el deixa veure a ningú, diu que, aleshores, podria perdre l’encanteri.
Fa dies que hi viatja, s’allunya a poc a poc de l’àmbit on viu, percebem certa buidor i ens preguntem si trigarà a tornar-hi, tanmateix, la vitalitat que desprèn, malgrat tot, és descomunal, sens dubte, deu ser el mirall que ho fa possible. Un vel li entela l’enteniment, emboira el pensament i distorsiona el comportament, de mica en mica, l’anul·la com a persona.
Ens preguntem si optant al mirall miraculós podríem evitar-ho. Redreçant-li l’habitació, a dins d’un calaix de la calaixera, descobrírem una troballa, un mirall de doble cara, de color rosa i que funcionava a piles. En una cara, prement un botó, veiérem rem que paraulejava alhora que es veien passar, de manera simultània, imatges de persones i de paisatges, i, a l’altra cara, poguérem emmirallar-nos-en.
Amb tot, el més sorprenent, però, és no comptar ara amb ningú que ens ajudi a apaivagar els problemes, tal com ho ha fet sempre l’àvia.
Pseudònim:
Ailec
Comentaris
-
continuació[Ofensiu]Atlantis | 12-02-2023
però m'agrada però que el narrador es converteixi en tercera persona, al final i parli des del nosaltres.
-
mirall màgic[Ofensiu]Atlantis | 12-02-2023
Jo vull un mirall així, com el de l'àvia. Un mirall amic, que pugui ser el meu confident i m'apaivagui totes les incerteses.
El final em sembla una mica enredat. Llàstima, perquè és un bon relat. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 11-02-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!