El mar, la mar.

Home, està bé que hagis posat referències musicals, en lloc de cinematogràfiques, més habituals en tu. Jo hauria esperat alguna cosa a l’estil de “Màster and commander” (ja no en recordo cap més de pel·l’icula de mar), on un oficial agafa fama de malastruc, li fan boicot i el pobre no veu altra sortida que el suïcidi. Les peces que esmenes, ja me les escoltaré un altre dia, en millors circumstàncies.

Avui no és com abans, tothom ha vist el mar a les pel·li culpes o a la tele, la sorpresa no pot ser gaire forta. Parles d’un joves d’una sensibilitzat enorme, malgrat ser del Segrià; potser l’experiència directa es pot substituir per una experiència estètica equivalent. La mar no es veu només com un fet geogràfic, tambè és una experiència
cultural, emocional i artística, des de la música fins a la literatura.

Trist el final, on tots dos es dediquen a activitats relacionades amb la mar, ell mor, a ella, amb la Melonii la seva colla de trempats, no sé com li anirà.

Recorreguts vitals, peces musicals i el mar de fons en un collage literari molt atractiu. Llegiu i apreneu és el leitmotiv de bona part de la producció de l'autor, que fa que el lector treballi l'oïda alhora que les paraules. Recomanable es miri per on es miri.

Dues maneres de dir-ho, una de contemplar-la ho. Un relat molt ben escrit, amb bon vocabulari i amb il·lustració musical. ( sempre dones exemple dels teus coneixements, bravo!!).

En quan el cel ple d'ocells, no vaig pensar amb els estornells, que son aquests que fan una dansa pel cel, que he gaudit i impressionen. Jo els he vist pel cel de plaça Catalunya, també en altres cels de Girona. Busca a Goglee i t'ho explicaran molt bé.
Vaig imaginar-me un cel ple d'ocells per poder fer el relat sense nombrar la paraula ocell i me'ls vaig imaginar junts fent una catifa que em tapava la visat. Volia que amb el què explicava: les plomes,les ales....és veiés que eren ocells.

De fet molt cops començo un tex i no sé on acabarà. Les premises amb porten a idees que ni jo sabia. Gràcies pel comentari.

Les referències musicals son un valor afegit al relat. És bo alternar la lectura amb l'audició a You Tube de les obres esmentades.El fil argumental també és bo i interessant. Els tombs de la vida acaben en destins incerts.