Cercador
El MAL ASsumeix TRactes amb mi Una nit juGAnt a la caÇA
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
El MAL ASsumeix TRactes amb mi Una nit juGAnt a la caÇA
Al Faust Ventura tant li feia aixecar-se amb el peu esquerre cada matí. El que li importava és que tot sortís com ell volia, i per aconseguir-ho cada matí seguia un ritual després d'obrir els ulls i posar-se els mitjons: jugar al motz i encertar la paraula de sis lletres amb els mínims intents possibles, ja que la sort d'aquell dia estava en joc.
I mai més ben dit.
Si per aquelles casualitats de la vida, l'encertava a la primera, abans que es fes de nit qualsevol cosa podia fer-se realitat. Si necessitava un intent, el que podia esperar d'aquella jornada tampoc estava res malament, a excepció d'algun ensurt desagradable.
Cada intent exhaurit semblava com si un àngel el visités per a robar-li un bocí de la seva bona fortuna. Tot allò li provocava molt estrès, sobretot quan li faltava un últim intent i no tenia ni idea de la resposta correcta.
Havia deixat d'esmorzar, fins i tot de dutxar-se fins no encertar-la, però aquell dia el rellotge electrònic del seu despertador va marcar les 23h59 minuts i encara estava davant la seva tablet mossegant-se les ungles intentant guanyar la partida que li donaria una mica de la sort que tant anhelava.
23h59 i 15 segons... —L'he de treure, com sempre! —insistia en Faust.
23h59 i 35 segons... —Ja falta poc!
23h59 i 55 segons... —Ara, segur...
23h59 i 57 segons... —Bífora!
La pantalla es va tornar verda, donant l'enhorabona just el moment en què les xifres del rellotge es van posar totes a zero. Durant uns instants en Faust va sospirar tranquil, feliç amb un enorme somriure al seu rostre.
Pseudònim:
Moi Spartier
Al Faust Ventura tant li feia aixecar-se amb el peu esquerre cada matí. El que li importava és que tot sortís com ell volia, i per aconseguir-ho cada matí seguia un ritual després d'obrir els ulls i posar-se els mitjons: jugar al motz i encertar la paraula de sis lletres amb els mínims intents possibles, ja que la sort d'aquell dia estava en joc.
I mai més ben dit.
Si per aquelles casualitats de la vida, l'encertava a la primera, abans que es fes de nit qualsevol cosa podia fer-se realitat. Si necessitava un intent, el que podia esperar d'aquella jornada tampoc estava res malament, a excepció d'algun ensurt desagradable.
Cada intent exhaurit semblava com si un àngel el visités per a robar-li un bocí de la seva bona fortuna. Tot allò li provocava molt estrès, sobretot quan li faltava un últim intent i no tenia ni idea de la resposta correcta.
Havia deixat d'esmorzar, fins i tot de dutxar-se fins no encertar-la, però aquell dia el rellotge electrònic del seu despertador va marcar les 23h59 minuts i encara estava davant la seva tablet mossegant-se les ungles intentant guanyar la partida que li donaria una mica de la sort que tant anhelava.
23h59 i 15 segons... —L'he de treure, com sempre! —insistia en Faust.
23h59 i 35 segons... —Ja falta poc!
23h59 i 55 segons... —Ara, segur...
23h59 i 57 segons... —Bífora!
La pantalla es va tornar verda, donant l'enhorabona just el moment en què les xifres del rellotge es van posar totes a zero. Durant uns instants en Faust va sospirar tranquil, feliç amb un enorme somriure al seu rostre.
Pseudònim:
Moi Spartier
Comentaris
-
Quin neguit[Ofensiu]Cesca | 13-04-2023 | Valoració: 9
Caram amb en Faust! No sé si és bona idea aquesta manera que té d’esquivar la mala sort, pot acabar essent molt estressant.
Ben descrit el neguit per trobar la paraula que ha de fer de barrera a la malastrugança.
Enhorabona!
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 03-04-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!